- La comissió d’investigació dóna per tancada la seva feina tot i lamentar les moltes incompareixences però corroborant l’existència de la guerra bruta
- Els parlamentaris situen al capdamunt de la piràmide de la claveguera espanyola l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz i també Jorge Moragas
- Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot i la CUP mostren la seva ferma intenció de presentar querelles per impulsar la investigació judicial de tot l’afer
La comissió d'investigació del Parlamant català encarregada d’analitzar la denominada ‘Operació Catalunya’ ha aprovat aquest dimarts per unanimitat totes les conclusions presentades i
ha acordat traslladar-les a la fiscalia perquè analitzi des d’un punt de vista penal la responsabilitat que van tenir en tot l’entramat i especialment l’exministre d’Interior espanyol i actualment diputat al Congrés, Joge Fernández Díaz; el cap de gabinet del president espanyol, Jorge Moragas; o l’antiga líder del PP català Alícia Sánchez-Camacho. Tampoc no s’escapen de les acusacions ni el president Mariano Rajoy ni la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, així com, de forma genèrica, la resta de membres del gabinet ministerial que van tenir coneixement de l’afer.
El Parlament català dóna per certa i corroborada l’existència de l’’Operació Catalunya’ i les seves brutals conseqüències vulneradores de drets fonamentals.
Entre els efectes col·laterals d’aquesta acció tramada per comandament polítics i policials hi ha l’atac a Banca Privada d’Andorra (BPA), als dirigents de la qual es van exigir dades bancàries sobre les famílies de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. En moltes coses, la descripció dels fets feta pels mandataris del banc que es van veure afectats per l’acció de les clavegueres de l’Estat espanyol coincideix plenament a allò al qual li dóna plena vigència la cambra catalana.
En la sessió d'aquest dimarts al migdia, l'última de la comissió, s'han aprovat les tres propostes de conclusions presentades, dels grups de Junts pel Sí (JxS), Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) i la CUP, els únics grups que n'han presentat i que han assistit a totes les sessions de la comissió.
Més enllà d’exigir la dimissió de totes aquelles persones que d’alguna manera o altra hagin participat en la guerra bruta o n’hagin estat al corrent i li hagin donat suport, i d’anunciar que es portaran les conclusions a la fiscalia, les formacions impulsores de la comissió han anunciat la voluntat de dur a terme accions legals, com ara querelles, per promoure el control judicial del cas. Les conclusions aprovades es debatran i es votaran al Ple de la setmana vinent.
"L'Operació Catalunya ha estat una acció delictiva que mereix el tracte de la Fiscalia i estudiarem a fons l'interposició de querelles", ha manifestat el diputat de JxS Lluís Guinó. CSQP i la CUP també han coincidit en la necessitat de portar les conclusions a instàncies judicials ja que consideren que es tracta d'una "clara vulneració dels principis de l'Estat de dret", en paraules de la diputada cupaire Mireia Boya.
El Parlament català també es querellarà contra totes les persones que, tot i haver estat citades a declarar, no han comparegut davant la cambra sense cap justificació.
"Defensem la presa d'accions jurídico-penals de tots aquells que no han atès el requeriment de venir a comparèixer", ha destacat Guinó. Els diputats consideren que es tracta d'un "menyspreu" al Parlament de Catalunya, tal com ho ha destacat la presidenta de la comissió, Alba Vergés, i han recordat que aquest fet es troba regulat pel Codi penal espanyol. Entre els eventuals querellables hi ha l’ambaixador d’Espanya a Andorra, Manuel Montobbio. La resta de persones citades vinculades a Andorra -com els màxims accionistes de BPA fins a la seva nacionalització o el seu exconseller delegat- van posar-se a disposició del Parlament català a partir de mitjan setembre. Finalment, però, la comissió ha declinat escoltar-los i ha optat per tancar el treball.
Comentaris