No només són els notaris els que tenen un maldecap; el tenen perquè, a banda de la feina suplementària que la baixa -baixa, cessament o el que se li vulgui dir, que aquest també és un element de discussió- d’un dels fedataris públics els pot generar i del fet que han de resoldre un fet que no s’havia previst i per tant hi ha un buit legal; és que hi ha nombrosos particulars i gestors immobiliaris que s’enfilen per les parets, que treuen foc pels queixals perquè el fet de no poder acudir al protocol d’Estañol els manté aturades operacions que en alguns casos ja tenien emparaulades i que els està, fins i tot, comportant perjudicis econòmics.
Tant la Cambra de Notaris com el propi Estañol, segons algunes fonts, consideren que la millor decisió seria suprimir la notaria de la qual era titular el fins ara fedatari públic, que va agafar la baixa mèdica per culpa d’una malaltia amb efectes degeneratius en un òrgan vital, i que posteriorment va ser cessat pel Govern. De fet, hauria de ser també l’executiu el que hauria de procedir a la supressió la notaria. Però no hi ha manera, l’executiu creu que no li correspon actuar d’aquesta manera, i els dies van passant. De fet, just dies abans de l’esclat de la crisi del coronavirus hi havia a prop un acord entre els notaris i l’executiu per elaborar un projecte de llei de modificació de la Llei del notariat i mirar de resoldre així la qüestió. Però no avança.
I el retorn de l’activitat ha tornat també els maldecaps i l’aterratge a la crua realitat. Amb propietaris que reclamen poder dur a terme operacions que poden ser de molta transcendència i que sobre el paper i el sentit comú tindrien una fàcil resolució atès que en molts casos cal només una simple consulta en una anotació notarial concreta per poder avançar. Però legalment no es pot fer perquè hi ha un buit legal o una situació imprevista i no resolta. En aquest sentit, alguns dels particulars afectats no descarten instar accions de reclamació de danys i perjudicis contra l’administració.
Comentaris (4)