El Mundo admet que es va inventar informacions per lligar BPA i Banco Madrid amb el 'chavisme'

El Mundo admet que es va inventar informacions per lligar BPA i Banco Madrid amb el \'chavisme\'
El Mundo admet que es va inventar informacions per lligar BPA i Banco Madrid amb el \'chavisme\'

El diari madrileny El Mundo es va inventar una informació per vincular Banca Privada d’Andorra (BPA) i Banco Madrid amb el ‘chavisme’ veneçolà. En diferents informacions del rotatiu editat per Unidad Editorial Información General es mantenia que diversos homes forts del poder establert a Veneçuela havien suposadament blanquejat capitals a través de les dues entitats bancàries. Fins s’arribava a afirmar que organismes com el SEPBLAC -l’equivalent a la UIFAnd- estaven investigant aquell vincle. En una recent resolució judicial, l’editora d’El Mundo admet que no tenia cap prova per fer aquell vincle ni aquelles acusacions i ha retirat fins i tot de la xarxa tots els enllaços a les informacions que ara s’hauria acreditat que eren ja no imprecises, pràcticament falses.

La baixada de pantalons d’El Mundo deriva d’una demanda interposada per un dels clients del banc andorrà i la seva filial. Javier Alvarado Ochoa, president d’Electricitat de Caracas i viceministre al seu dia de Desenvolupament Elèctric en el govern veneçolà, va ser relacionat amb aquell blanqueig i d’Alvarado, en mantenia el diari madrileny, n’hi havia diverses investigacions obertes a Espanya. La resolució derivada de l’acte de conciliació emmarcat en la demanda interposada per l’empresari veneçola i que ha estat avançada per portal electrònic de notícies especialitzades en mitjans de comunicació ‘prnoticias’ demostra tot el contrari.

Alvarado va interposar una demanda de conciliació contra El Mundo pels danys i perjudicis que aquestes informacions -del març del 2015 i de l’abril del 2016- haguessin pogut causar en el seu dret a l'honor i prestigi professional. I ho va fer fent ús del seu dret a demanar responsabilitats subsidiàries. D'aquesta manera, no només va incloure en la demanda a la societat editora d'El Mundo -Unidad Editorial Información General- sinó que hi va afegir els dirigents de RCS (propietària d’El Mundo) Riccardo Taranto, Giampaolo Zambeletti, Pietro Scott Jovane, a RCS International Newspaper, a Maurizio Mongardi, i també a Antonio Fernández Galiano i els autors de les informacions, Carlos Segovia i Fernando Lázaro.

La resolució a la qual ha tingut accés ‘prnoticias’ i de l’existència de la qual també l’Altaveu ho ha pogut corroborar, indica que en la demanda, Alvarado va requerir a Unidad Editorial, al seu consell d'administració i als periodistes autors de les notícies, que s'avinguessin a reconèixer, entre altres qüestions, els errors i inexactituds incorregudes en la publicació d'aquestes notícies. El sorprenent de tot això va ser que en l'acte de conciliació els representants d'El Mundo van acceptar tots els termes dels requeriments d'Alvarado, renunciant a defensar les seves informacions i amb prou feina introduint una mínima modificació en el text de rectificació proposat pel demandant.

El text de rectificació, segons ‘prnoticias’, “és brutal” i desmenteix bona part de les informacions aportades per El Mundo en el reportatge, deixant completament venuts als seus dos periodistes, que a més són dels més prestigiosos del diari. I de pas deixant la fiabilitat de les seves investigacions periodístiques per terra.

“No hi ha constància que la fiscalia espanyola ni cap altre mitjà judicial estigui acusant al senyor Alvarado de cap delicte relacionat amb el blanqueig de capitals i qualssevol altres, ja que de qualsevol investigació rutinària que pogués haver portat a terme el SEPBLAC sobre Banco Madrid o sobre els seus clients, a dia d'avui no ha derivat en cap imputació contra dit senyor, de la qual l'editora tingui constància", diu la interlocutòria del jutjat de primera instància número 83 de Madrid.

I Unidad Editorial no només ha accedit a signar aquest text sinó que a més ha procedit a desindexar la informació "Jerarques del ‘chavisme' investigats per blanqueig a Banco Madrid" i per un altre a suprimir d’una altra informació tot allò que resultava erroni. Igualment van accedir a remetre a la societat anglosaxona World Check Data, amb seu a Londres i titular d’una de les bases de dades de referència alhora de cercar en el món econòmic i financer persones amb vincles amb causes ‘rares’, una carta amb el text de la rectificació. Per la seva banda, Javier Alvarado Ochoa va renunciar a futures accions civils, penals administratives a Espanya i arreu del món.

El portal especialitzat en informació de mitjans de comunicació es demana quin nivell de credibilitat tindran ara les informacions publicades per El Mundo en relació amb qüestions als casos de BPA i Banco Madrid. I la manca de proves reals amb les quals s’està tractant tot l’afer.

Un cas ‘nascut’ a Internet

El cas dels veneçolans, a nivell d’investigació conegut com a ‘cas Petroli’, és l’únic dels grans temes que s’emmarquen en la causa BPA que inicialment va néixer a Andorra i després s’ha estès a altres punts del planeta. I, curiosament, es va posar en marxa a partir d’informacions periodístiques aparegudes a Internet.

És una forma de procedir a la qual acudeix massa habitualment la UIFAnd encapçalada per Carles Fiñana. El parentiu d’alguns dels clients de BPA i Banco Madrid amb alts directius de la petroliera PDVSA descobert a través de les xarxes socials va portar Fiñana a iniciar tot un procés que va comportar durant molts mesos el bloqueig de 180 milions d’euros que per resolucions tant de la Batllia -curiosament, de la jutge Canòlic Mingorance- com després i en una decisió ferma del Tribunal de Corts van acabar sent desbloquejats per una manca d’indicis suficients en què sustentar l’acusació que s’estava formulant. 

L’enuig de Fiñana pel fet que volessin els milions d’euros que havia aconseguit retenir -de fet, en alguns àmbits de l’administració central el cas és coneixia com el dels 200 milions de dòlars- va ser monumental. La suposada relació de BPA amb el ‘chavisme’ a través d’alguns dels seus clients veneçolans seria un dels motius que hauria suposadament animat el FinCEN a emetre el seu ‘Notice’. En aquella nota del 10 de març del 2015 només es parlava del cas de Veneçuela en relació a l’inici de la investigació. Però no es recollia en aquell moment dos fets que ja feia mesos que s’havien donat: el desbloqueig dels diners cautelarment ‘segrestats’. Les decisions s’havien anunciat els mesos d’abril i juliol del 2014.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.