La primera setmana de vista s’ha fixat per a les denominades qüestions prèvies, aquelles demandes, peticions, observacions de les parts en relació a aspectes molt diversos però generalment referits a qüestions de forma i de procediment que potser no s’han fet tant acuradament i que caldrà dirimir si tenen un transfons de prou calat com perquè suposin canvis en el calendari i, més encara, en el fons de la causa, del judici. En l’aire queda un primer interrogant o pregunta: ¿superarà la vista el test d’estrès que representa la primera setmana de judici?
En el mateix cercle judicial, fins i tot més enllà del grup d’advocats que assumeixen la defensa dels acusats, hi ha el dubte de si el judici es tornarà a ajornada abans no s’acabi aquesta setmana. És a dir, abans no es formulin totes les qüestions prèvies. Si s’arriben a plantejar totes, llavors el calendari fixat pel Tribunal de Corts que per al cas presidirà Enric Anglada després de la recusació de Josep Maria Pijuan ja preveu una aturada d’entre dues i tres setmanes per deliberar sobre allò plantejat i adoptar decisions abans de continuar amb el que seria, per dir-ho d’alguna forma, la vista ordinària.
Cal veure quin impacte pot tenir per a la vista que es torna a engegar aquest matí a Prada Casadet una demanda urgent i preferent presentada la setmana passada a la Batllia de guàrdia
Al ‘sistema’, entès com els poders públics establerts, l’interessa que la vista avanci com sigui. Però hi ha molta expectació i expectativa. Les diverses fonts consultades no han volgut -perquè han preferit no fer-ho o, simplement, perquè no ho sabien- precisar quantes peticions, observacions, prèvies a l’inici dels interrogatoris purament dits es poden arribar a plantejar. I més important encara: sobre què versaran i quin impacte jurídic poden tenir. A diferència d’anteriors ocasions, s’haurien formulat per escrit menys qüestions prèvies. Però la normativa no obliga a presentar amb anticipació i escrites les observacions inicials. Sols és una deferència a les parts. Res més.
Les fonts consultades han reconegut que la setmana passada un inculpat a Espanya en el ‘cas Emperador’ ara absolt i, per tant, lliure de tota culpa, va presentar davant el batlle de guàrdia un procediment urgent i preferent en entendre que ara que a l’Estat espanyol l’han deixat d’atabalar, resulta que part de la documentació o les escoltes que s’hauran de destruir al país veí per haver estat declarat innocent formen part d’una causa a Andorra. La que es torna a jutjar a partir d’avui. Les fonts consultades no han pogut concretar gran cosa més que el fet que el demandant hauria advertit que totes les persones que tenen o poden tenir el sumari del cas -unes setanta pel cap baix- poden estar incorrent en un delicte.
A diferència de l’anterior inici, en aquesta ocasió no hi ha cap pista o ben poques n’han transcendit de les peticions que a mode de prèvia pretenen fer les defenses
Caldrà veure quin impacte pot tenir aquesta petició de vulneració de drets fonamentals en la vista que s’ha d’iniciar a les 10 del matí a la sala d’actes de Prada Casadet. Però el cert és que les fonts consultades han indicat que la cosa ja comença malament. La batlle a la qual per torn li havia tocat l’afer -que s’ha de dirimir en 30 dies naturals en primera instància- s’ha abstingut. És a dir, a rebutjat conèixer el fons de l’afer. Un nou contratemps, per tant, malgrat que no directament en relació amb la vista que s’hauria d’encetar aquest dilluns. Però sí, és clar, que pot comportar un dany col·lateral.
També hi ha debat sobre diverses figures jurídiques i canvis legislatius que, en algun cas concret, estarien dificultant o, directament impedint, que es pugui accedir amb certa celeritat davant la jurisdicció constitucional. La interpretació creuada de diverses lleis -des del Codi de procediment civil a la de procediments judicials- està generant, asseguren diversos juristes, un tancament del Constitucional. I això, mantenen les fonts, per culpa del ‘cas BPA’. Entenen els consultats que el fet que el TC hagi donat la raó en massa ocasions a les representacions legals dels acusats, inculpats, investigats o com vulgui que se’ls pugui dir, ha incomodat el ‘sistema’ i el ’sistema’ s’ha mobilitzat per tal que s'adoptessin mesures legals neutres sobre el paper per ‘capar’ l’accés al Constitucional.
Amb tot el temps d’ajornament que ha transcorregut, diferents causes sobre les quals es basen les acusacions s’han acabat arxivant a l’Estat espanyol
Tot plegat genera un brou de certa tensió. Com a mínim, fa enrarir un ambient tènue ja de per sí. Complicat per les moltes demandes de recusació de batlles i magistrats que hi ha hagut en el marc dels diferents processos que entronquen amb el ‘cas BPA’ i que, com a cirereta del pastís, el cercle s’ha acabat mig tancant amb el fet que una de les batlles que investigava causes derivades de l’afer BPA ha portat el Consell Superior de la Justícia als tribunals -en concret, al plenari del Tribunal Superior per deixar-la fora de dues places que estaven en joc en sengles concursos de promoció interna- i per representar-la legalment en les demandes interposades ha contractat un dels principals despatxos d’advocats que intervenen en la defensa de processats en el judici que es reprèn avui.
Ah, i per acabar-ho d’adobar, després de tant enrariment i tant formalisme, totes les causes que s’han anat arxivant a Espanya i eren la base de moltes de les acusacions formulades al Principat deixen el sumari amb poca matèria acusatòria. O això és el que defensaran els representants legals dels processats. Sempre que no hi hagi algun imprevist només previst en petit comitè que torni a fer saltar pels aires el muntatge. El judici que alguns han qualificat de la dècada, del segle o del mil·lenni. O de mai. El ‘cas BPA’ torna a Prada Casadet. ¿Fins quan?
Comentaris (1)