El caràcter social ha vençut al corrent més polític. El màxim responsable de la diòcesi d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, s’allunya definitivament de Barcelona. L’aragonès Juan José Omella en serà l’arquebisbe. Així ho asseguren diverses fonts eclesiàstiques. L’anunci de la designació, de l’ascens de l’actual bisbe de Calahora i La Calzada-Logronyo, és molt probable que es faci aquest divendres. De fet, fonts del bisbat urgellenc han assegurat que s’està a punt per dur a terme la felicitació oportuna a Omella.
No és gratuït que la informació, la presumpta confirmació del nomenament d’Omella, així agafat avui forma pràcticament oficial. Tots els arquebisbes i bisbes catalans estan reunits, avui i demà, a Barcelona, en el marc d’una trobada ordinària de la Conferència Episcopal Tarraconense. Joan-Enric Vives és un dels assistents a aquesta trobada. Vives hi ha acudit després de presidir, a Agramunt, la missa funeral per les quatre internes d’una residència que van morir a causa de la inundació provocada pel desbordament del riu Sió.
El sector més catalanista de l’Església catalana ha rebut amb astorament el més que possible nomenament d’Omella. De fet, l’agència espanyola de notícies EFE ho ha donat per fet citant fonts eclesiàstiques. L’Església catalana, en la seva majoria, hauria preferit la designació d’un bisbe de tall més catalanista. I en aquest marc hi encaixava Vives, encara que no es podia descartar el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull. De fet, Taltavull era també candidat a rellevar Vives a la Seu si finalment l’elegit pel Vaticà per anar a la Ciutat Comtal era l’arquebisbe ‘ad personam’ d’Urgell.
Omella ja feia temps que sonava com un dels possibles candidats a substituir Lluís Martínez Sistach, que ja havia superat fins i tot el termini de tres anys de prórroga que es concedeix en alguns casos als bisbes que han sol·licitat la seva jubilació en complir els 75 anys. El bisbe de Logronyo manté una relació força estreta amb el papa Francesc, al que coneixeria gràcies a un amic comú, el cardenal hondureny Óscar Andrés Rodríguez Madariaga. Omella, que va néixer el 1946 al poble de Queretes, a la comarca del Matarranya, que forma part de la franja de parla catalana de la província de Terol, té un tarannà molt similar, afirmen alguns que el coneixen, al del Papa. O, com a mínim, a l’estil d’Església que Jorge Mario Bergoglio impulsa.
La imminència del canvi a Barcelona
Des de feia una desena de dies que al bisbat d’Urgell estava tot preparat per un possible relleu. Sonaven campanes de canvi a Barcelona i Vives estava en les travesses. Una vegada celebrades les eleccions catalanes i finalitzat el Sínode de la Família, on Francesc va convidar a assistir a Lluís Martínez Sistach, sembla que la designació del substitut d’aquest darrer seria un fet. De fet, segons les fonts consultades, durant la celebració del sínode, Bergoglio i Martínez Sistach haurien acabat de fer les anàlisis oportunes per prendre la decisió definitiva, que en aquest cas haurà estat força personalíssima del Papa.
A la diòcesi d’Urgell es valora molt la gran preparació i la força ‘institucional’ que té Joan-Enric Vives. Però també hi ha un sector que hauria preferit un canvi, atès que es creu que en el marc del bisbat, en els òrgans de govern, hi ha massa conformisme, poc dinamisme. De fet, asseguren les fonts consultades, a l’arquebisbe ‘ad personam’, l’ha ajudat molt el fet de ser Copríncep d’Andorra i tot el que comporta un càrrec que, encara que estrictament institucional, lliga més amb la política que amb l’Església.
Comentaris