El Consell estudiarà millorar el vot per correu o permisos laborals en jornades de votacions per frenar l’abstenció

Comentaris

El Consell estudiarà millorar el vot per correu o permisos laborals en jornades de votacions per frenar l’abstenció
El Consell estudiarà millorar el vot per correu o permisos laborals en jornades de votacions per frenar l’abstenció
  • El Centre de Recerca Sociològica fa una bateria de propostes en el marc d’un estudi encomanat per la cambra parlamentària per analitzar la davallada de la participació electoral
  • La crisi econòmica d’ençà del 2007 o el fet que cada vegada més nacionals treballin o estudiïn fora del Principat són dues de les causes  de l’allunyament ciutadà de les urnes
  • L’informe detecta que les dones voten més que els homes o que els professionals qualificats també estan més involucrats que els que tenen feines de suposat pitjor nivell
El Consell General estudiarà com impulsar mesures que incentivin la participació electoral, després de constatar que d’ençà del 2007 l’abstenció ha crescut progressivament. Entre les millores que es podrien introduir en els processos electorals hi ha el fet d’ampliar les possibilitats del vot per correu o d’introduir més facilitats perquè puguin acudir a emetre el seu vot aquelles persones que treballen la jornada electoral. Aquestes són algunes de les propostes que ha fet el Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) en el marc d’un estudi per intentar esbrinar les causes de la caiguda de la participació als comicis i mirar de combatre-la. L’estudi, ampli i ja elaborat fa un cert temps, ha estat presentat aquest dijous en la seva totalitat en commemoració del Dia internacional de la democràcia, que s’esqueia divendres de la setmana passada. El director del CRES, Joan Micó, ha estat l’encarregat de traslladar les conclusions fonamentals del treball al costat de la subsíndica general, Mònica Bonell, que és qui s’ha compromès a analitzar més a fons tot l’informe i mirar d’implementar (o fer implementar) algunes de les propostes o de les iniciatives que, aparentment, podrien contribuir a frenar l’increment de l’abstenció. En la presentació hi han assistit, també, poc a molt, representants de les principals formacions amb representació parlamentària. Les raons que expliquen la davallada de la participació electoral, segons que s’explicita a l’estudi, són moltes i molt diverses. De fet, ni hi ha una sola causa, ni les causes que se citen es pot assegurar amb fermesa que són realment les generadores de l’abstenció, ni, algun dels elements que contribueixen a allunyar els ciutadans de les urnes, són tan diferents dels que es donen en altres països. Però sí que és cert que l’abstenció ha crescut notablement i que la participació electoral ha reculat respecte d’altres països de l’entorn i de dimensions similars. Un dels primers elements que s’analitza és l’increment del cens electoral. I se cita com una de les causes possibles de la davallada de la participació encara que es creu que seria més decisiva la crisi econòmica, ja que la baixada forta es produeix a partir del 2007 i, en canvi, el cens ja havia crescut de manera molt important amb anterioritat. El que també es considera un element significatiu és el fet que cada vegada hi ha més nacionals -és a dir, més electors- que treballen o estudien fora del Principat. I la limitació geogràfica podria ser un element sensible combinat amb un pobre sistema de vot anticipat. D’aquí, per exemple, que una de les propostes que fa el CRES és fomentar i facilitar el vot per correu. També es reclama depurar el cens electoral, per tal d’eliminar abstenció no real, i analitzar si tenen més dificultats per votar aquelles persones que durant el dia de comici treballen i, si fos el cas, que s’adoptessin mesures per facilitar el vot aquella jornada. Una altra de les propostes que fa el centre sociològic és fomentar l’associacionisme atès que el seu estudi marca que com més implicat s’està socialment, més s’acudeix a les urnes. El CRES també proposa millorar la relació dels partits polítics amb la ciutadania. Aquest darrer pas hauria de facilitar el fre de l’abstenció o la recuperació de la participació de manera transversal atès que s’hauria detectat un creixement del desencant amb la política que fomenta, entre altres coses, el que es denomina abstenció activa, que és aquella decisió de no acudir a les urnes, fonamental, com a acte rebel, com a símbol de protesta, com a mostra de descontentament amb el sistema. Apropar-se a la ciutadania, que els partits polítics usin de forma més habitual, per exemple, les eines de comunicació, les xarxes socials, hauria de facilitar l’acostament amb el segment més jove de la població (18-25 anys), que és el que menys acudeix a votar tot i que el segment de població que més s’ha desenganxat de la política els darrers anys, segons el treball del CRES seria aquella que va dels 26 als 35 anys. Altres elements que deixa entre veure el treball és, per exemple, que les dones voten més que els homes per regla general malgrat que entre el cos electoral hi ha més homes, amb la qual cosa no es pot frenar pas l’abstenció ans el contrari. També acudeixen més a les urnes aquelles persones que tenen un nivell professional laboral més elevat. O aquelles persones els dos progenitors dels quals són andorrans. A les parròquies petites es vota més que a les grans -percentualment, és clar- i quan hi ha una contesa electoral renyida suscita més interès que no pas quan la situació és clara. Els perfils conservadors són més fidels que els simpatitzants d’esquerra, més contestataris i més habituats a no votar per sancionar d’aquesta manera el seu partit usual. El CRES també recomana treballar per eradicar la imatge que la política és interès personal, ja que hi hauria una part de l’abstencionisme passiu, és a dir, aquell elector potencial que no acudeix a les urnes per mandra o conformisme, que només es mobilitza quan se li ofereix quelcom a canvi. I, justament, això és així perquè es tindria la imatge que la política és això: o em dones alguna cosa o no cal moure el cul. En resum, Andorra en aquest cas no és diferent, o no és gaire més diferent, que l’entorn.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.