El denominat ‘cas Redder’ és l’enèsima causa judicial que la Batllia emmarca sota el paraigua del ‘cas BPA’ per donar volum i consistència aparent al que suposadament era una màquina de rentar capitals. Les denominades compensacions que alguns gestors de BPA haurien facilitat entre altres clients del banc i la societat panamenya amb què operava una empresa de reciclatge de materials amb seu central a Toledo són en part objecte de la causa general que ja està en vies de judici. L’empresari valencià establert a Barcelona Rafael Pallardó torna a estar en l’epicentre de tot plegat i, a més a més, Redder acabaria sent client d’Andbank. I ho va ser gràcies al gestor que portava el compte d’aquella societat a BPA.
L’home no deuria ser tant dolent. Andbank el va acabar fitxant a cop de talonari i una vegada esclatada la crisi que està malmetent de mala manera la plaça financera andorrana va acabar sent prejubilat també ben adequadament perquè tot plegat no esquitxés més del compte l’entitat basada al centre de negoci. I és que es dóna el cas que l’esmentat gestor és un dels 24 processats en la causa general del ‘cas BPA’ als quals la fiscalia demana elevadíssimes penes de presó, milionàries multes i inhabilitacions de deu anys. (Per cert, que és tal la pressa per jutjar i condemnar, que el ministeri públic s’ha oblidat que hi ha un vint-i-cinquè processat que no apareix enlloc en la qualificació provisional aportada el 20 de desembre davant el Tribunal de Corts).
El del gestor de Redder no és l’únic cas de gestor que faria el salt d’una entitat a l’altra. De vegades s’ha produït en sentit invers. Però en el trànsit de BPA a Andbank també hi ha un altre bancari, fitxat igualment a cop de talonari i prejubilat després, que està vinculat a nombroses escàndols financers lligats a la costa llevantina espanyola. De fet, la Batllia investiga operacions de blanqueig relacionades amb la CAM i que ha comportat bloqueig de comptes al banc dels Cerqueda i els Ribas, també. Aquesta investigació també la lidera la batlle especialitzada en delictes econòmics Canòlic Mingorance, que la setmana passada va dictar una providència en què proposava anul·lar tota la causa perquè ella no estava habilitada per iniciar la investigació que es va atribuir i que durant un any i mig ha dut a terme amb conseqüències que els advocats de diversos clients de BPA estan avaluant.
L’afer
El ‘cas Redder’ se centra en els moviments que van girar entorn a la societat panamenya sota la qual s’aixoplugaven les operacions financeres de la firma Recuperación de Materiales Diversos (RMD). En principi, el delicte comès per l’empresa espanyola i amb el qual es vincularia el banc intervingut seria haver participat en la frustració de pagaments. En altres paraules, que hauria comès un alçament de béns. Però aquest afer no s’escau entre les matèries que pertoca investigar Mingorance. Que no vol dir que el cas no s’hagi d’analitzar, instruir, jutjar i el que s’escaigui.
Però, molt probablement, la Batllia acabarà anul·lant tot allò que s’ha fet fins ara i que estava orientat a una altra cosa: fer bullir l’olla amb el blanqueig. Tant que durant molts mesos la policia va considerar i així ho deia en els seus informes reintegraments la majoria de moviments que, posteriorment, la batlle ha ‘traduït’ com a compensacions i, considerant que les compensacions són delictives, va engrandir tot plegat abans de proposar, recentment, l’anul·lació d’una causa que fins el dia 11 d’aquest mes havia de portar a declarar els 23 encausats en aquest sumari. Vint-i-tres extreballadors de BPA entre els quals dos van acabar a Andbank -un d’ells emportant-se fins i tot el client- i tres més encara avui treballen a Vall Banc.
Un dels elements que porta la Batllia a considerar molt probable que es tractés d’operacions de blanqueig és el fet que la majoria de transferències que rebia la societat Redder procedien de la Xina. Segons l’aute pel qual va encausar els extreballadors de BPA, Mingorance deia que aquestes transferències “per si mateixes són un indici de blanqueig” perquè, per a la batlle, la Xina és una “plaça financera d’alt risc”. Una consideració falsa. Només cal consultar les comunicacions de la UIFAnd en què s’estableixen els països que suposen un risc o fins i tot alt risc financer. La Xina, òbviament, no hi apareix. Diferents empreses del país hi mantenen relacions comercials i financeres. I fins i tot el Govern -i organismes que amb ell estan vinculats- ha promogut jornades per mirar d’establir llaços econòmics amb una de les primeres potències mundials.
Més encara: Redder obtenia els seus fons de les mercaderies que exportava a la Xina un cop recuperades. I disposava dels mateixos a través de reintegraments o compensacions fins a finals del 2011. A partir de llavors només hi va haver reintegraments i el que hi va haver sempre, segons fonts properes als gestors encausats, van ser controls i justificacions de l’activitat duta a terme. L’origen dels fons de Redder era la venda de coure, cautxú i altres productes del sector del reciclatge a empreses xineses que enviaves el pagament a través del compte obert a BPA a nom d’una societat panamenya. Per tant, segons destaquen les fonts, la procedència dels fons era sempre una transferència bancària. Havien passat per altres bancs. Sovint entitats de primer nivell mundial que resten fora de qualsevol dubte.
La policia durant molts mesos d’investigació només va atribuir la consideració de compensació a aquelles operacions en què hi participava Rafael Pallardó. Ho feia per mantenir la coherència amb les acusacions que es feien en el marc de la causa general. Per la resta de clients, els investigadors del cos d’ordre especialitzats en delictes fiscals sempre es referia a reintegraments. Hi hauria 72 clients que van participar en operacions reintegradores. Sis d’aquests clients tenen causes obertes a Espanya. Però totes les causes es van obrir, com es pot acreditar degudament, amb posterioritat a què esdevinguessin clients de BPA. En més d’un cas, l’únic que se’ls atribueix a Espanya és evasió fiscal -que encara avui no és delicte al Principat- i, a més a més, en una ocasió la investigació iniciada a l’Estat veí es va deure a una denúncia formalitzada per la pròpia BPA.
Amb tot, més pa que formatge i una anul·lació de la causa en marxa que podria portar cua per alguna de les decisions adoptades per la batlle en el marc d’una investigació que ara la pròpia Canòlic Mingorance admet que no estava autoritzada, com a mínim, a iniciar.
Comentaris