Negociar una solució ad hoc era, segons les fonts, el reconeixement que es van fer les coses malament, l’evidència que es van usar càrrecs imposats a dit per fer la feina bruta, per dir-ho vulgarment, o, almenys, per prendre decisions que no corresponien. D’aquí que s’hagi frenat qualsevol mena de possible acord extrajudicial tot esperant que els sindicats no acabessin fent el pas d’acudir als tribunals o que, en el pitjor-millor dels casos, els jutges acabin buscant un raonament per salvar l’administració.
Per ara, el Sipaag, és a dir, el sindicat que aglutina els funcionaris de l’administració general, ja ha acordat acudir a la Justícia. El col·lectiu sindical de mestres té pendent revalorar la situació. Hi ha molt temor entre els ensenyants que els diversos concursos per la provisió de places que s’han anat fent els darrers anys -es a dir, la consolidació d’alguns llocs que fins llavors eren eventuals- puguin acabar saltant pels aires i d’aquí que es vagi amb peus de plom. En efecte, l’abast que pot tenir una eventual acceptació per part dels tribunals que els càrrecs de relació especial van gaudir d’unes atribucions que no els pertocava és ara mateix impensable.
Només cal tenir en compte, recorden permanentment les fonts, que la coordinadora de Funció Pública, Elisabet Almarcha, va participar en nombrosos processos de selecció quan els funcionaris entenen que per la seva naturalesa de càrrec de confiança això no hauria pogut ser així. De fet, hi ha el convenciment entre alguns treballadors públics que la pròpia administració és conscient de la situació, de l’anomalia que va suposar donar volgudament poders a Almarcha. Fins al punt que hi ha la sospita que s’està mirant de buscar un arranjament de la situació retroactiva i, caldrà veure també, de quina manera.
“El cas està molt clar. Molt. I els tribunals hauran d’argumentar molt i molt bé qualsevol decisió que justifiqui la utilització que els darrers anys ha fet l’administració dels càrrecs de relació especial”, asseguren fonts sindicals
Sia com vulgui, i malgrat el que es digui de portes en fora, la por a una decisió dels tribunals contrària als interessos de l’administració, contrària a la manera de fer els dos darrers executius com a mínim, és palpable a nivell polític. No només entre els polítics pròpiament dits sinó entre els alts càrrecs afins a la formació dominant. Entre altres coses, perquè aquests càrrecs haurien recorregut a persones de confiança perquè adoptessin certes decisions o perquè, en segon lloc, s’haurien beneficiat suposadament d’aquelles decisions.
El Sipaag pot no ser l’únic sindicat que acudeixi als tribunals SEP -sindicat de mestres- a banda. El Col·lectiu de Funcionaris de Policia (CFPA) té previst convocar properament una assemblea en què exposarà la situació i plantejarà la necessitat (o no) d’adherir-se a la demanda que pensa impulsar el col·lectiu sindical de l’administració general. El cas del CFPA no deixa de ser una mica paradigmàtic, asseguren les fonts. Fins la primavera passada una de les grans promotores de dit sindicat era l’actual secretària d’Estat de Funció Pública, Lara Vilamala.
Mentre va durar la implicació sindical de Vilamala, aquesta era una de les persones que més clar tenia que s’estaven emprant càrrecs de confiança de manera indeguda. Ara, però, està a l’altra banda del tauler. No obstant això, fonts sindicals asseguren que “el cas està molt clar. Molt. I els tribunals hauran d’argumentar molt i molt bé qualsevol decisió que justifiqui la utilització que els darrers anys ha fet l’administració dels càrrecs de relació especial”. L’abast de qualsevol decisió judicial contrària a les pretensions del Govern és impredictible. També és impredictible que es pugui enverinar (o no) la relació entre socis governamentals per qüestions derivades de la Funció Pública.