El ‘cas CNAU’ posa a la picota la ministra d’Afers Exteriors

El portaveu governamental justifica la dimissió de Rodríguez, que volia cobrar sí o sí des del primer dia, però això no treu el malestar que l’afer i la gestió d’Ubach ha causat a l’executiu

Maria Ubach s'ha reunit aquest dimecres a l'Havana amb un Rodríguez, Bruno en aquest cas, ministre cubà d'Exteriors, per preparar l'agenda de la Cimera Iberoamericana.
Maria Ubach s'ha reunit aquest dimecres a l'Havana amb un Rodríguez, Bruno en aquest cas, ministre cubà d'Exteriors, per preparar l'agenda de la Cimera Iberoamericana.
L’exministra Cristina Rodríguez volia cobrar des del primer dia. Sí o sí. Res de períodes de transició o honorífics. Vist que això no seria possible, va acabar renunciant a la presidència de la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco (CNAU). Ho va fer dilluns just quan la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, ja era a l’Havana per participar en unes trobades col·laterals a la Cimera Iberoamericana. Caldrà veure com torna Ubach de Cuba. Però ara mateix la seva cadira al consell de ministres trontolla. Hi ha sectors governamentals, que no estrictament del gabinet executiu estricte, que la voldrien fora. No ha agradat la gestió del cas que n’ha fet la titular d’Exteriors. De fet, seria el darrer d’una llista de dèficits que acumula Ubach.

El ministre de Finances i portaveu governamental, Eric Jover, ha mirat de treure ferro a la renúncia de Rodríguez. “No ha volgut formar part de la polèmica”, ha esgrimit Jover, que hi ha afegit que la decisió de l’exministra i exambaixadora “és plenament respectable”. Que no volia “ser titular als diaris”. De fet, el portaveu de l’executiu ha estat tant tou amb tot plegat, benentès, que no ha arribat a descartar que Cristina Rodríguez pugui a optar a presidir la CNAU quan els estatuts d’aquesta comissió reconeguin que la presidència pot ser remunerada. Que aquest és el gran mal de cap: els estatuts d’aquest organisme no preveuen ara mateix abonar un salari al president o presidenta. El cas era clar. Fins i tot un informe de la intervenció general de Govern, amb suport jurídic, va advertir d’aquesta situació.

La validació de l’extitular de Salut per a la presidència de la comissió nacional per a la Unesco no va satisfer ni de bon tros tots els membres de Govern

Però Rodríguez, també amb els seus avals jurídics, segons les fonts, assegurava que estava totalment legitimada per poder cobrar. I l’enrocament de tot plegat ha fet evidenciar el que era un crit a veus dins de Govern, segons les fonts. Una clara divisió sobre la conveniència de validar l’exministra per a la presidència de la CNAU. Formalment, és l’assemblea general d’aquest organisme qui tria el màxim càrrec fins ara honorífic i després és l’executiu el qui, digue-m’ho així, el ratifica. Alhora de ratificar el nom de Rodríguez no hi va haver pas unanimitat. L’exministra no està pas ben vista des de tots els fronts ni de l’executiu ni de la coalició governamental.

I la gestió de l’afer pot acabar passant ara factura a Ubach. La ministra, de porta endins, hauria reconegut l’error d’anunciar la contractació -perquè les fonts consultades han usat aquest terme- de Rodríguez abans de modificar els estatuts de la CNAU i fer possible la remuneració de la presidència. De fet, la implicació de la ministra podria anar molt més enllà si s’acaba confirmant que la titular d’Exteriors hauria arribat a comprometre (¿per escrit?) un salari per a Rodríguez. ¿Dos mil euros mensuals? El que està clar, asseguren les fonts, és que l’exministra “no mou un dit si no és cobrant” per molt que Jover hagi intentat fer passar el missatge, aquest dimecres, que Rodríguez va voler “col·laborar amb aquesta institució” però que “aquesta polèmica que s’ha anat generant ha fet que hagi preferit fer un pas al costat”.

Satisfeia el perfil de Cristina Rodríguez per tal d’impulsar la candidatura de monuments lligats a la creació del Coprincipat

Diferents fonts de l’entorn governamental han reconegut que satisfeia el perfil de Cristina Rodríguez, com a persona ja experimentada davant la Unesco pel seu pas a l’ambaixada d’Andorra a París, per tal d’impulsar la candidatura de monuments lligats a la creació del Coprincipat que es pretén elevar a categoria internacional. Però també han admès les mateixes fonts que el fet que no hagi volgut baixar del burro Rodríguez quan se li va dir per activa i per passiva que no cobraria -almenys, una part de l’entorn governamental li ho hauria deixat clar- ha acabat disgustant molt. “No sé de què s’estranyen”, afegeixen fonts coneixedores de l’extitular de Salut.

De fet, Jover ha deixat dit el mateix missatge que des que ha transcendit la renúncia de Rodríguez s’ha fet passar des del ministeri d’Exteriors, departament que tutela la història. “S’impulsarà el canvi dels estatuts i un dels elements que s’introduiran és el que ha estat l’objecte de la polèmica.” És a dir, es deixarà oberta la possibilitat que la presidència pugui cobrar. Més encara. Altres fonts properes al gabinet ministerial, que no pas Jover, han assegurat que s’avaluaria fins i tot la possibilitat de crear una presidència executiva a canvi de la supressió de la direcció. I en això hi ha una suposada explicació clara: a banda de la satisfacció -o no- amb el rendiment de l’actual director, Jean-Michel Armengol ha concorregut en els dos processos electorals del 2019 sota el paraigua del Partit Socialdemòcrata (PS).

Sectors governamentals no garanteixen la cadira de Maria Ubach, que hauria pogut comprometre un salari a l’ara dimissionària

Caldrà veure com acaba la modificació estatutària i, després, quina serà la tria per col·locar les peces. “Jo crec que això no toca”, “és prematur parlar de noms”, ha anat dient Jover quan se li ha demanat si una vegada estigui clar que el president o la presidenta pot cobrar la candidatura de Rodríguez es pot tornar a posar sobre la taula. Ara mateix sembla invalidat. Però mai no es pot descartar res del tot. De fet, fonts de l’entorn liberal i, per tant, de suport al Govern ja van sentir una mica de vergonyeta pel paper que va fer Maria Ubach al Consell General defensant la tria de Cristina Rodríguez davant una pregunta de control parlamentari impulsada pel Partit Socialdemòcrata. La ministra va generar més dubtes que no pas va resoldre interrogants. Tampoc no han agradat gens els intents de ‘col·locar’ algú que ara es considera de l’entorn taronja d’una forma com a mínim un pèl barroera i menys encara la gestió posterior. De fet, l’afer també està incomodant fins i tot la Sindicatura, segons algunes fonts.

I si finalment es pot confirmar, d’alguna manera, que Ubach va comprometre’s per A o per B amb Rodríguez perquè l’exministra pogués veure compensades les seves ànsies remuneratòries, tot plegat pot no acabar només amb la renúncia de Rodríguez. Diverses fonts han assegurat que la titular d’Afers Exteriors no té la trona assegurada ‘per se’. I apunten que el ‘cas CNAU’ seria l’últim d’una llista que també inclou una pobra negociació al seu dia amb la Unió Europea (UE) -d’aquí que sigui la ministra d’Exteriors però, curiosament, el dossier de Brussel·les no sigui de la seva competència- i una gestió de la Cimera Iberoamericana que al país no deixa de ser notícia. Però pels ‘endolls’ que fa.

-

Relacionat

Cristina Rodríguez renuncia a la presidència de la comissió per a la Unesco fent evident ‘l’endollisme’

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.