De fet, fa encara no quatre anys -la prova va ser el mes de setembre- els mitjans colombians feien el seguiment d’un notable corredor de bicicleta de muntanya. Essent júnior, aquell setembre del 2015, Bernal es va penjar a Vallnord la medalla de bronze del campionat del món júnior de MBT. De ‘mountain bike’. Els experts en la matèria, li veien tanta potència que sense haver fet pràcticament mai carretera, se’l van endur a un equip italià amb un notable contracte.
I d’allí, com aquell que diu, al primer esglaó del podi de París. Bernal, corredor del conjunt britànic Team Ineos, ha superat fins i tot el que teòricament era i en principi continua sent, el seu cap de files. Geraint Thomas podrà veure el seu company d’equip, això sí, de molt a prop. Serà el segon de la competició. Bernal ha fet embogir el ciclisme colombià, que fins ara s’havia conformat històricament a veure vèncer algun dels seus molt bons ciclistes, en algunes de les etapes d’alta muntanya de qualsevol de les grans rondes.
Ara Colòmbia pretén continuar veient triomfs de Bernal, el júnior que un dia va penjar-se un bronze a l’estació d’esquí massanenca fent bicicleta de muntanya i que ara prepara per les carreteres del Principat l’assalt a les majors cotes del ciclisme mundial. I és que Andorra -on Egan viu amb el seu pare, Germán, i la seva xicota- és tot un paradís… ciclista. Un refugi per a esportistes que van a cavall de dues rodes.
Comentaris