El projecte va ser presentat fa poc més d’un mes a les representants sindicals, que avui han compartit neguits durant l’assemblea atès que les claus de la proposta ja havien circulat i el 90% de les persones que s’han pronunciat sobre el text -i el 100% dels assistents a l’assemblea d’aquest vespre; mig centenar d’afiliats al SEP han acudit a la sala d’actes del comú d’Escaldes- consideren que no pot ser que es pretengui fer passar als docents que els darrers temps “no han tingut opció de pujar en l’escalafó retributiu” per la supressió de GADAs, per la congelació de triennis i per d’altres factors pel mateix raser que un professional acabat d’arribar.
I Vilarrubla voldria que tots els docents, tots, hagin de passar avaluacions i proves de mèrits per poder accedir al pla de carrera, sense tenir en compte tota l’experiència acumulada. I això “no és just”, per al SEP i els seus afiliats. Hores d’ara hi ha molts docents que cobren, tot just, el 83% del salari que els correspondria després dels anys d’exercici i de la feina feta. ¿Quants? No se sap. És una de les batalles que té el SEP amb el ministeri, ha reconegut la portaveu sindical Carla Guinot, que ha explicat que una vegada passades les vacances escolars de Tot Sants es convocarà una nova assemblea, en aquest cas extraordinària, per afinar la proposta que es vulgui posar damunt la taula del ministeri d’Educació i per plantejar “les línies vermelles” que els professionals de l’educació no pensen deixar passar.
Vilarrubla hauria assegurat que situar tots els docents a la banda salarial que els correspondria és inassumible pressupostàriament a curt termini, “i en som conscients”, ha admès Guinot. Ara bé, “volem un compromís d’establiment de partides plurianuals” per garantir a tota la gent que ha tingut el salari congelat durant anys que un termini X se la situarà a nivell de graella salarial on pertoca. I que per arribar a aquest punt no caldrà que se la sotmeti a les avaluacions que estableix la proposta de carrera professional horitzontal, “que està molt bé, però per a qui comença”.
Per tant, una vegada situats en la banda que els correspongui, “i ja sabent les regles del joc”, els docents ja sabran llavors com podran evolucionar salarialment. Però sempre partint de la base que els pertocaria a dia d’avui i, per ara, no se’ls ha reconegut. ¿Quin cost tindria això? El SEP tampoc no ho sap i el ministeri o no ha fet els càlculs o no els vol publicitar. En tot cas, Carla Guinot ha explicat que s’està demanant als grups parlamentaris amb els quals el SEP es va reunint que es reclami a Educació tant la xifra d’afectats, és a dir, de docents que haurien d’haver saltat en la graella salarial (i potser no només una vegada, sinó més) i que s’exigeixi al ministeri que si no es tenen, es facin els càlculs per saber de quin mal s’ha de morir. I una vegada amb les xifres al davant, poder planificar quan aquests mestres -indefinits s’entén, això queda clar- podran estar situats a la banda que els correspondria ja a dia d’avui.
I és que, a més, si es pretengués que tots aquests professionals haguessin de passar avaluacions i fer concursos de mèrits abans d’arribar on ja haurien d’estar, això col·lapsaria altres companys, altres professionals. Perquè els comitès avaluadors essencialment estan composats per directors de centre i caps d’estudi “que es passarien tot el dia avaluant sense poder fer res més”.
ALTRES QÜESTIONS
Els neguits sobre la proposta de la carrera professional horitzontal ha centrat el gros de l’assemblea, en què a banda de fer el passament de comptes, també ha servit per veure com la mútua solidària de funcionaris està perdent excedents a marxes forçades. La reducció de la cotització que es va fer ja fa anys ha fet que la bossa no creixi al ritme que ho havia fet anteriorment -hi havia hagut gairebé un milió d’euros de superàvit-. Per contra, i especialment arran de la Covid, les baixes, i més de curta durada, que són paradoxalment les més costoses, han generat una important despesa.
“Si no hi ha propostes no hi ha diàleg, i menys encara diàleg social”, ha lamentat una Carla Guinot que lamenta la posició dels representants de la CEA: “No volen sentir parlar de pujades salarials”
Durant la reunió també s’ha fet alguna pinzellada en relació amb les negociacions que els representants sindicals -i en aquest cas hi està designada l’esmentada Guinot- estan duent a terme en el marc del consell econòmic i social (CES) per afrontar un increment de salaris a tenor de la inflació. En aquest sentit, la portaveu sindical ha admès que les posicions estan encara molt allunyades bàsicament perquè la patronal no ha fet cap proposta ni cap contraproposta al repte sindical plantejat: incrementar un 20% els salaris en quatre anys.
“Si no hi ha propostes no hi ha diàleg, i menys encara diàleg social”, ha lamentat una Carla Guinot que lamenta la posició dels representants de la Confederació Empresarial (CEA): “No volen sentir parlar de pujades salarials”, ha afirmat. La sindicalista també ha explicat que contra el missatge de la patronal que els treballadors no han perdut poder adquisitiu si no que n’han guanyat els darrers vint anys, les dades que es van sol·licitar al departament d’Estadística per veure l’evolució dels salaris en comparació amb el preu dels lloguers, “en el 80% s’assemblen a les que nosaltres vam posar sobre la taula i, en tot cas, estan totalment oposades als plantejaments de la CEA”.
Comentaris (7)