Sectors educatius consultats per l’Altaveu han assegurat que davant d’un cas com aquest calia una actuació més immediata i decidida des dels estaments oficials. Havent de ser els propis estaments els que haurien d’haver comminat la policia a intervenir des del primer moment i convocant les famílies implicades des del primer moment que es va detectar la situació, per molt que es pugui considerar que el fet era aïllat. Justament, segons ha sabut l’Altaveu, si es va actuar amb certa laxitud i no es van adoptar mesures més contundents i immediates vers la noia que va introduir la droga a l’escola -un fet molt més greu del que s’ha volgut fer veure per part de certs estaments educatius, l’LSD és una droga tòxica, no pas tova- era perquè la comunitat educativa encampadana ja tenia clar que la noia implicada marxava del país una vegada acabat el curs.
No obstant això, els fets ocorreguts i la dimensió que han agafat una vegada van transcendir van precipitar la sortida de l’escola de la menor. La causa judicialitzada a partir de la denúncia de la família de la menor que va consumir suposadament entabanada el segell tòxic continua endavant. La família no només va denunciar l’escolar que li va cedir la droga. També va denunciar el centre educatiu per la manca de diligència i el comportament mostrat a posteriori, entenen la família que no es van adoptar les mesures pertinents amb la celeritat que ella creia que es requeria.
La menor que va consumir l’LSD va estar prop de vuit hores en observació a Urgències de l’hospital vistos els efectes que presentava, i atès que, d’entrada, aparentment, no se sabia què era que li passava perquè la noia, amb la consciència molt minvada, tampoc s’explicava amb claredat. No obstant això, quan ho va fer, ben aviat es va poder saber quin era l’origen de tot plegat. Una de les coses que s’ha de veure, més aviat per comprovar la responsabilitat del centre que una altra cosa, és si la mateixa menor ara donada de baixa ja no era el primer cop que introduïa droga al centre.
Si això es podés provar, ja no es podria considerar un fet aïllat l’ocorregut l’11 de maig. Certament, les sospites serien que la noia duia la droga per al seu propi consum. Cal veure d’on treia l’LSD i, també, si en va cedir a algun altre company amb anterioritat. La carta tramesa per la direcció del centre, tot sia dit de passada, hauria estat molt ben rebuda per la comunitat educativa. Amb tot, no són poques les famílies que van lamentar que dita comunicació no s’hagués fet abans. De fet, la missiva es va enviar una vegada l’Altaveu va explicar el fet i l’existència de la denúncia, moltes setmanes després de l’ocorregut.
El que sí que es considera del tot aïllat, també en aquest cas a Encamp, a la mateixa escola, i posterior a l’episodi de l’LSD encara que va transcendir abans, és la lesions sofertes per un altre estudiant arran de l’impacte d’una forquilla a l’hora del menjador. “Aquestes qüestions no són gens habituals. L’alumne en qüestió va llançar una forquilla -certament, que va picar de punxa al front d’un altre escolar- com podia haver llançat una engruna de pa. Era que el que tenia a l’abast en el moment que va sentir l’atac de ràbia”, han exposat algunes de les fonts consultades.
Comentaris