Per dur a terme aquest procés Educació ha repassat les normatives, les directrius del ministeri, les recomanacions que s’han anat produint i tots aquells elements que han acompanyat tot el procés del sistema de competències. Un dels objectius globals d’aquesta revisió és precisar i simplificar el concepte curricular i intentar evitar alguns aspectes que poden comportar confusió.
Entrant en detall s’han estipulat quatre marcs: el de competències professionals del cos d’educació, el marc curricular, el metodològic i pedagògic i el d’organització del centre. Pel que fa al primer, Educació ha explicat que ja el tenen elaborat i que ara caldrà treballar en la resta. Serà una revisió que serà a llarg termini -d’uns cinc anys- i que caldrà també una revisió pressupostària, que sobretot anirà dirigida a l’assessorament. Bardina també ha avançat que la previsió és finalitzar el curs vinent un primer esborrany de tots els marcs, amb l’objectiu que el curs 27-28 puguin començar amb els programes. Després d’això, caldrà també una traducció normativa amb instruccions i normes d’acompanyament.
Però, per què s’ha arribat aquesta necessitat d’introduir canvis dins dels marcs que defineixen el sistema educatiu andorrà? Un dels motius, ha explicat el ministre d’Educació, Ladislau Baró, és el resultat de les proves d’alt rendiment acadèmic, o que revisant la documentació “t’adones de les confusions i l’excessiva complexitat. Hi ha un element de formalisme molt elevat, i és una situació que cal corregir i rectificar”.
“Volem revisar els plantejaments sobre els quals es recolza el sistema educatiu andorrà”, ha dit Baró. Una revisió dins de la continuïtat, que té l’objectiu de seguir apostat per un sistema pedagògic basat en l’ensenyament per competències i intentat treure totes les lliçons que puguin donar l’experiència dels anys, que ja “són uns quants que porta desenvolupant-se per acabar d’afinar-lo”.
Pròximament, es firmarà la renovació del conveni educatiu amb França, que incorpora la participació del ministeri en la reforma per millorar el confort i l’eficiència energètica de les instal·lacions de Lycée
El ministre ha volgut recalcar que forma part de la normalitat, “no estem en un context que pugui fer ni la més petita sospita o indici d’alarma”, afegint que es tracta més d’un exercici de responsabilitat, des del punt de vista de la política educativa, que obliga a fer aquesta actualització més “profunda” dels marcs. Això, ressalten, no impedeix que el sistema educatiu andorrà vagi actualitzant i millorant contínuament la seva normativa, com amb la recent modificació del decret de l’ordenament del batxillerat general del sistema educatiu andorrà.
Una altra de les línies estratègiques del ministeri és el reforç de la cohesió dels tres sistemes educatius com a vertebradors de la xarxa pública d’escoles d’Andorra. En aquest sentit, el ministre ha avançat que pròximament es firmarà la renovació del conveni educatiu amb França, la qual cosa permet fiançar la continuïtat estructural del sistema francès al Principat. Aquest nou acord incorpora la participació conjunta entre el Govern d’Andorra i el de França en la reforma de Lycée Comte de Foix, que permetrà millorar el confort i l’eficiència energètica de les instal·lacions, entre d’altres.
Finalment, una de les novetats d’aquest nou curs, a part de la implementació de diverses accions del Pla integral per al bon ús de la tecnologia als centres educatius, és la posada en marxa de la Validació dels Aprenentatges basats en l’experiència (VAE) amb tres branques tècniques: sociocomunitari, en cures auxiliars d'infermeria i de suport a la gestió administrativa. Bardina, ha detallat que es preveu que enguany es tramitin uns 90 expedients, i que de cara a l’any vinent es puguin obrir aquest reconeixement a altres branques acadèmiques, com són la dels sistemes informàtics i de xarxes.
BAIXADA D’ALUMNES A L’ANDORRANA I LA FRANCESA
Pel que fa al nombre d’alumnes, el sistema educatiu andorrà mostra una estabilitat general, tot i que aquest curs s’han comptabilitzat 120 estudiants menys que l’anterior -amb 11.352 alumnes-. L’escolarització en el sistema andorrà disminueix un 3,48% i el francès registra una reducció del 2,75%. En canvi, el sistema espanyol creix un 3,3%, i l’escola britànica experimenta un augment significatiu del 13,1%, passant de 260 a 294 alumnes. “Crida l’atenció que un país que ha crescut demogràficament de manera tan rellevant els últims anys tingui la població escolar tan estabilitzada”, ha asseverat Baró, fet que apunta a la influència de factors com la baixa natalitat, la política de reagrupament familiar i les característiques de la població resident.
“En general, hi ha una caiguda de la natalitat i, per tant, una estagnació dels ingressos als sistemes educatius. També sembla plausible que l’increment d’immigració de països castellanoparlants porti les famílies a optar per un sistema on la llengua els sigui més familiar”, ha explicat Baró, tot indicant que cal explorar-ho amb detall perquè els motius poden ser múltiples.
Comentaris