Educació i família pacten un retorn progressiu a l’escola dels menors de l’afer del vel

La ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, ha anunciat en una compareixença per presentar un programa educatiu per a estudiants estatunidencs a Andorra, que s’ha arribat a l’acord amb la família. La nena haurà d’anar al centre escolar, el d’Escaldes perquè és el que queda més a prop del domicili familiar, sense vel, encara que no està clar que sigui així des del primer moment. O, en tot cas, el retorn a l’escolaritat es durà a terme de manera progressiva segons s’ha pactat després de nombrosos contactes entre l’administració i la família i els seus representants legals.

El treball fet a vàries bandes per tots els agents implicats, inclosa la participació de psicòlegs, hauria anat aplanant el camí per mirar de trobar una sortida que no fos la dràstica que s’adopta en altres casos d’absentisme escolar. I és que en funció de l’evolució de tot plegat, el cas s’hauria pogut enverinar

Les darreres setmanes, tècnics d’Afers Socials han anat fent un seguiment tant als infants com a la seva família. I s’hauria vist que creences a banda, l’entorn familiar dels menors és bo. Ara, en funció de l’estat dels menors, s’anirà produint el retorn a classe. Els dos germans amb prou feina van anar un parell de dies al Lycée. Vilarrubla no ha pogut concretar quan es produirà el retorn a l’escola. Totes les parts volen que sigui el més aviat possible. Però la ministra mateix ha reconegut que després de les festes de Nadal “seria un bon moment”.

Especialistes en infància del ministeri d’Afers Socials aniran fent el seguiment de l’evolució dels infants a mesura que vagin reintegrant-se a l’escola. No es vol precipitar res atès que malgrat que no ha estat fins ara que Vilarrubla ha admès el canvi de centre -Lycée per Escola andorrana- ja hi va haver fa més d’un mes un intent que els menors anessin a aquell centre. I no va funcionar. Va ser llavors quan es va fer un protocol de funcionament intern per als centres del sistema educatiu andorrà que també impossibilitava que qualsevol estudiant acudís a l’escola amb vel.

Aquell fet va indignar la família i es va tornar a frenar qualsevol possibilitat d’entesa. El treball fet a vàries bandes per tots els agents implicats, inclosa la participació de psicòlegs, hauria anat aplanant el camí per mirar de trobar una sortida que no fos la dràstica que s’adopta en altres casos d’absentisme escolar. I és que en funció de l’evolució de tot plegat, el cas s’hauria pogut enverinar. El fet que Educació, de pressa i corrents, canviés reglaments interns podia suposar una vulneració de drets fonamentals i una discriminació que si anessin maldades la família podia haver usat jurídicament en el cas d’un embat legal. D’un plet.