No és la primera vegada que els professionals de l’ensenyament confessional reivindiquen tenir els mateixos drets i deures que els professionals de l’ensenyament públic en matèria de jubilació. “Ja arran de lluitar-ho, al seu dia vam aconseguir que ens acollissin al pla de pensions de la Funció Pública”, justifiquen les fonts sindicals consultades, que recorden que en essència, “som mestres com ho són els de l’Escola andorrana i tenim la mateixa càrrega de feina i, en conseqüència, el mateix desgast”.
Les fonts del Sindicat de l'Ensenyament Confessional (SEC) consultades han indicat que la demanda ja s’ha formalitzat de manera oficial, per exemple, a la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, i la petició sempre s’ha desestimat. Des del Govern es recorda a aquests docents que no són funcionaris i que les seves condicions són diferents, i en la majoria de casos millors, que la dels docents de l’ensenyament públic estricte. I, de fet, aquesta circumstància s’admet sense pal·liatius.
De docents ‘confessionals’ n’hi ha molts pocs o cap d’eventual. No són funcionaris però tenen una relació laboral fixa. I el salari base també és més elevat que a l’Escola andorrana. “Però també fem més hores, es fa un horari complert de 9 a 5 i a diferència dels centres andorrans, quan hi ha hores lliures ens hem de quedar al centre. Fem més hores lectives o almenys d’estada obligada al centre. També es fan serveis i vigilàncies al migdia”.
Les fonts sindicals recorden, també, que quan hi ha hagut retallada de triennis, per exemple, també els ha afectat. En canvi, “no tenim dret a la prejubilació”. I ara que la qüestió, encara que pels funcionaris de llarga trajectòria, torna a estar sobre la taula, miren de posar una mica de pressió. Saben que és complicat aconseguir el que pretenen. Però tampoc no pensaven poder accedir al pla de pensions.
Comentaris (9)