Els centres educatius grans com el d’Escaldes generen enorme complexitat si s’han de reduir ratios

La ministra Vilarrubla es reuneix amb la comissió legislativa d’Educació i també farà una trobada amb els exministres de la cartera per buscar idees per redissenyar l’escola post-Covid

Un moment de la trobada de la ministra amb els integrants de la comissió legislativa d'Educació.
Un moment de la trobada de la ministra amb els integrants de la comissió legislativa d'Educació. SFGA

Mirar que la pandèmia ho faci possible i tornar a les aules amb la màxima normalitat que es pugui, inclòs el fet que els alumnes, de qualsevol edat, no hagin d’anar amb mascareta a la classe. Una altra cosa és al pati o als menjadors. Aquesta és una de les voluntats del ministeri d’Educació. Però la clau la té el coronavirus, que si obligués a reduir els ratis d’escolars per aula suposarien una enorme complexitat per als centres més grans de l’Escola andorrana, com el d’Escaldes.

Cada centre tindrà molt marge de maniobra i autonomia per dissenyar les seves solucions per afrontar l’escola post-Covid. Especialment en el cas que s’hagin d’adoptar més restriccions de les volgudes. Això sí, el límit màxim màxim en cas de reduir ratis serien 15 alumnes per classe i no es podrà tirar endavant res que el ministeri d’Educació, de comú acord amb el de Salut, no validi. Aquestes són algunes de les reflexions compartides per la ministra Ester Vilarrubla amb els integrants de la comissió legislativa d’Educació.

Vilarrubla parteix de la base, en aquestes trobades, de debatre “què hem fet bé, què s’hauria de canviar i quin profit podem treure’n”

La titular de la cartera educativa, que la setmana passada ja es va reunir amb els representants del sindicat (SEP) i amb el Consell de les Escoles, s’ha trobat aquest migdia amb els consellers generals per anar compartint idees i reflexions per mirar de dissenyar l’escola del futur ja present, el que ha obligat a crear la Covid-19. Els consellers, de tots els colors, han trobat d’enorme interès la trobada i la implicació i treball que fa el ministeri encapçalat per Vilarrubla, segons que han explicat diverses fonts.

La ministra, que té previst trobar-se també amb els seus antecessors per recopilar més opinions i noves idees, ha tornat a insistir en els tres escenaris que es volen tenir ben protocolaritzats per poder-los activar de manera dinàmica en la mesura que facin falta. El confinament total, que no és el desitjable, obliga a una millora de la impartició docent respecte del que es va fer aquests mesos passats. De fet, Vilarrubla parteix de la base, en aquestes trobades, de debatre “què hem fet bé, què s’hauria de canviar i quin profit podem treure’n”.

Un moment de la reunió del Consell de les Escoles amb la ministra a l'esquerra.

Relacionat

Deu alumnes a maternal i quinze a primària i secundària en cas d’un curs escolar ‘restringit’

Un segon escenari amb el que es treballa ara és el del confinament quirúrgic. És a dir, enviant a casa aquells escolars que, pel motiu que sigui, directament o indirectament, hagi estat afectats per un possible nou brot de Covid. En aquest sentit, s’haurien de reforçar els processos escaients per assegurar que tant els que segueixin les classes presencials com els que hagin de seguir les lliçons des de casa puguin seguir el mateix ritme.

Cada centre tindrà molt marge de maniobra per poder dissenyar les seves propostes de readaptació davant l’impacte de la pandèmia, però Salut i Educació sempre hauran de validar

Finalment, el darrer escenari, el desitjable, seria el de la plena normalitat. Normalitat que no seria ben normal però que es voldria que pugui ser sense haver d’usar la mascareta a la classe i tenint ben clars els protocols fora de l’aula, i especialment als patis o als menjadors. En aquest cas es prioritzaran els nuclis de convivència en la distribució per aules per tal de rebaixar el risc de propagació del virus. Els dos escenaris darrers són els que obligarien, en funció de circumstàncies diverses, i especialment l’últim, a reduir els ratis.

I és aquí on els centres més grans, de més alumnes, podria ser que patissin més. De recursos humans, com ja ha explicat l’Altaveu, no se’n preveuen més. Per tant, cal veure quina capacitat d’inventiva tindran els centres, que són als qui s’ha convidat a fer les propostes sobre el terreny i, també, quines aportacions d’espais físics podrien arribar a fer institucions públiques i privades si fos necessari per reubicar alumnes, per refer aules.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.