Iriarte apunta que des de les administracions tampoc se’ls dona suport i que ara mateix “és més interessant portar treballadors de l’altra punta de món perquè no han de residir tot l’any a Andorra i tots sabem el problema de l’habitatge”. Pel que fa a salaris, diu que cobren al voltant del sou base i que com que les plantilles són tan àmplies, “fa difícil que puguis arribar a fer hores que és el que ajudaria a arrodonir el sou a final de mes”.
El president de l’AAME reconeix que algun petit increment salarial s’ha donat, “perquè sinó no trobarien cap monitor, ni vindrien de l’altra punta de món”, però tot i així no compensa. “Nosaltres anem fent socis nous, alguns formats a l’EFPEM, però la majoria s’adrecen a nosaltres per aconseguir el reconeixement internacional i marxar a treballar fora del país”.
D’altra banda, Iriarte assegura que es mantenen deficiències “cròniques” com el fet que no es compleixen els contractes laborals o que no se’ls proporcionen EPIs o material. Finalment, pel que fa a la reivindicació que havien fet per recuperar la tècnica andorrana, explica que quan es van queixar en relació amb l’esquí escolar, la resposta del ministeri va ser “eliminar la condició de la tècnica andorrana del decret”, per la qual cosa els infants del país es poden formar “amb qualsevol tipus de tècnica”. De la mateixa manera afirma que la línia pedagògica pot canviar “d’un any per l’altre o fins i tot per dies” perquè hi ha infants que durant els dies d’esquí escolar acaben tenint “tres, quatre o cinc monitors diferents”.
Comentaris