La inflació castiga amb força l’economia andorrana a les portes de l’estiu, un dels moments estel·lars de l’any per al consum de les famílies i, més, després de les restriccions provocades per la pandèmia de coronavirus. L’IPC avançat de França del juny del se situa al +5,8%. En cas de confirmar-se, augmentaria sis dècimes respecte a la variació registrada al mes de maig. A Espanya, l'IPC avançat del mes de juny se situa al +10,2%. En cas de confirmar-se, augmentaria un punt i cinc dècimes respecte a la variació registrada al mes de maig. Aquest increment, que no es veia des del 1985, s'ha degut, principalment, a l'encariment dels carburants, els aliments i les begudes no alcohòliques.
En el cas dels aliments hi ha productes amb pujades estratosfèriques, com ara l’oli, que ha pujat un 300% en un any, la pasta (183%) o la llet (141%). Moltes de les pujades són conseqüència del que està passant amb l’energia i els combustibles. Aquests increments de preus no afecten tothom igual. Entre els més perjudicats hi hauria aquells col·lectius que, proporcionalment, tenen un major consum dels productes que més han pujat. És el cas de les classes més baixes, en què el consum d’electricitat i productes de primera necessitat té un pes major en la seva cistella de compra.
Les dades s'emmarquen en un context d'inflació disparada en el conjunt de la Unió Europea (UE) i l'anunci del Banc Central Europeu (BCE) de controlar-la amb una pujada de tipus. Aquest juliol, la pujada serà de 0,25 punts bàsics, i al setembre es podrien arribar a pujar 0,50 punts, si la inflació persisteix. Es tracta de frenar l'activitat, reduir la demanda i, a la llarga, contenir els preus. En aquest sentit, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha assegurat que s'anirà tan lluny com sigui possible per controlar els preus, que estan en màxims històrics. Així i segons les dades d'Eurostat, les llars amb rendes més baixes dediquen el 33% de la despesa a aliments, habitatge, gas, electricitat i calefacció. A les llars amb rendes més altes aquest percentatge és del 15%.
Hi ha desequilibris importants i una espiral inflacionista crònica i consolidada
La crisi energètica derivada de la guerra de Rússia a Ucraïna fa molt mal i afecta l'economia mundial. Però no n’hi ha prou per explicar el que està passant. Els preus van començar a pujar el gener, un mes abans de la invasió però aquesta l'ha accelerat exponencialment. Hi ha desequilibris importants i una espiral inflacionista crònica i consolidada. La principal mostra de tot això és la inflació subjacent, que exclou els increments dels preus de l’energia i els aliments no elaborats. A Andorra, el maig es va situar en un + 2,9%, amb relació al mateix mes de l’any anterior. La inflació pressionarà perquè els tipus d’interès pugin, i un altre col·lectiu perjudicat són les persones endeutades, especialment si tenen hipoteques amb tipus variables. En canvi, els que tenen més estalvis acumulats poden beneficiar-se de la pujada.
Curiosament, la pujada dels preus contrasta amb la caiguda de l'atur a la zona euro, que ha baixat fins a mínims històrics al maig després de registrar un 6,6%, per sota del 6,7% de l'abril i del 8,1% del mateix període l'any anterior. Al conjunt de la Unió Europea (UE), l'atur ha caigut fins al 6,1%, segons dades publicades per Eurostat. L'atur juvenil també ha caigut fins al 13,1% a la zona euro i el 13,3% al conjunt de la UE, enfront del 13,8% registrat el mes anterior.
Comentaris (12)