“Més que regular la inversió estrangera hem de regular la inversió en habitatge”. Així s’expressava Pla davant les Comissions legislatives d’Afers Socials i Igualtat i de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient. Considera que “ara és el moment de promoure l’habitatge de primera residència i destinar tots els habitatges perquè la gent hi visqui”. Remarca que “no són necessaris més habitatges d’ús turístic i segones residències”, sinó que cal que en els pisos hi visquin persones del país. “No n’hi ha d’haver cap que no s’utilitzi”, exposa i s’ha referit als 2.600 pisos buits que hi ha, dels quals 1.700 no tenen cap consum. En el cas dels apartaments turístics, l’INH calcula que n’hi ha 2.600 que es van construir per a aquesta finalitat i uns 150 han fet la migració.
“No hi ha d’haver cap pis que no s’utilitzi”
Aquesta és una de les recomanacions que ha fet per millorar la situació actual de manca d’oferta a preu assequible. En aquest sentit, també proposa limitar els usos dels habitatges, tenint en compte que n’hi ha que es fan servir com a despatxos i creu que les societats podrien estar domiciliades en coworkings. Pla ha remarcat que el 75% de les transaccions les fan gent del país i un 25% corresponen a inversió estrangera. Precisament, en aquest darrer percentatge demana taxar l’especulació.
REGULAR EL COLIVING
Pla fa una aposta ferma pel coliving “reduint metres quadrats per habitatge, però sense minvar la qualitat de vida de les persones”. Per aquest motiu, proposa per transformar hotels que estan en el tram final de vida, tenint en compte que aquest tipus d’establiments ja fan la funció amb habitacions i espais com el menjador o el gimnàs són compartits. Preveu que hi puguin viure “estudiants que són un públic més factible, joves que s’emancipen, persones grans que viuen soles, gent nova que arriben al país”.
Vol que es promogui la transformació d’edificis existents en habitatges, generar més recursos per al finançament i la revisió de la normativa que limita o encareix l’oferta
El 64% de la població a Andorra viu de lloguer i els motius que determinen la tria entre comprar i llogar són possiblement la bretxa que hi ha entre els salaris i el preu del lloguer. Per aquest motiu, demana que es defineixi què significa habitatge digne. Així mateix, vol que es promogui la transformació d’edificis existents en habitatges, generar més recursos per al finançament i la revisió de la normativa que limita o encareix l’oferta amb paràmetres de gestió del territori que n’assegurin la sostenibilitat.
En la seva compareixença, ha parlat de les mesures com la congelació dels contractes de lloguer i considera que han generat incertesa tant al llogater com al propietari, una incertesa que s’ha vist reflectida en què, pràcticament no s’està construint nova oferta. I és que Andorra té un model econòmic en què necessita molta mà d’obra i, per facilitar que hi pugui haver més pisos disponibles proposa tecnificar els sectors i amb més formació perquè d’aquesta manera i es necessitin tants treballadors.
CALEN DADES
La manca de dades és un dels principals maldecaps que té l’Institut Nacional de l’Habitatge i així li ha reconegut el president a la consellera general socialdemòcrata, Susanna Vela. Destaca que “és complicat trobar dades a l’interior de Govern i més difícil és en els comuns”. Un clar exemple és el Registre de contractes de lloguer, en què l’INH demanava que s’incloguessin un centenar de dades, mentre que els comuns volien una xifra molt més baixa i al final s’ha arribat a un acord de mínims amb tres dades. Aquestes són: l’adreça, el preu i els metres quadrats. Josep Maria Pla advoca per saber l’antiguitat perquè això condiciona el preu.
També ha criticat que no s’han fet públiques les dades de l’enquesta de condicions de vida, tenint en compte que, segons ha explicat, “el treball de camp està fet” i en la seva compareixença ha presentat dades del 2020.
Comentaris (19)