Això és el que persegueixen les esmenes, sis en total, presentades pels grups de la majoria al projecte de llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments d’habitatge. El text ja es treballa en votació amb la voluntat de poder-lo votar en el ple previst per al dia 19. Un cop aprovat, tot just faltaria la signatura dels Coprínceps i la seva publicació al BOPA. En tot cas, un dels canvis proposats ja garanteix que l’increment salarial es veurà ja en les nòmines d’aquest gener.
La llei, que s’hauria de votar el dia 19, deixa clar que, independentment de quan es publiqui al BOPA, els seus efectes ja seran vigents per a les nòmines del gener
I és que en l’esmena 5, els grups que donen suport a Govern afegeixen al text una disposició addicional, la segona. I en ella es remarca que “les disposicions d’aquesta Llei prenen efectes a partir de l’1 de gener del 2023”. És a dir, la pujada que pertoqui a cada treballador ja s’haurà de donar en el salari d’aquest mes.
Ara bé, abans, caldrà calcular-la. L’esmena 2 de la majoria varia de forma considerable la fórmula emprada. Cal recordar que el text original establia una graella per franges de 200 euros. Així, entre 14.400 i 16.800 euros anuals de salari (de 1.200 a 1.400 mensuals), la pujada seria del 7%. A partir d’aquí, i fins als 48.000 per any, el percentatge aniria disminuint un 0,5% cada 200 euros. Per exemple, entre 2.200 i 2.400, s’aplicaria un 4,5%.
Això provocava un fet que no acabava de convèncer als grups de la majoria. Es podia donar que un treballador que estigués a la part superior d’una franja (per exemple, que cobrés 1.795 euros), amb la llei, passés a percebre un sou superior al d’un altre que estigués a la part baixa de la immediatament per sobre (per exemple, 1,805 euros). I és això el que, entenen, s’aconseguirà evitar amb l’esmena proposada.
Aquesta elimina la graella i estableix una fórmula. En el cas dels salaris entre 14.400 i 16.800 euros anuals, es manté el 7% de pujada que ja es va aplicar al sou mínim i que ja es preveia al projecte de llei. En aquells superiors fins als 48.000 per any, caldrà fer una operació: multiplicar el sou per -0,065 i sumar-li 3.276. Per últim, dividir entre 312. I el resultat d’aquesta operació serà el percentatge que caldrà aplicar.
Per posar un exemple. En un salari de 2.200 euros, el resultat suposarà un increment del 5%. I, per tant, acabarà arribant a 2.310 euros mensuals. Si el sou és de 4.000 euros, la fórmula suposa un 0,5% i, per tant, que aquest creixi fins a 4.020. Justament, el segon apartat de l’esmena fixa que per a totes les nòmines que, mensualment, suposin entre 4.000 i 4.020 euros, a partir de l’1 de gener totes quedin fixades en aquesta darrera xifra. És a dir, 48.240 anuals.
La majoria també incorpora dues excepcions a aquest increment obligatori. En primer lloc, no s’aplicarà als treballadors contractats a partir de l’1 de gener del 2022. I, en segon lloc, també es tindrà en compte aquelles pujades que s’hagin pogut fer durant l’any passat de forma voluntària per part de l’empresa. Així, “en el cas de les persones treballadores el salari de les quals s’hagi augmentat per sobre de l’índex de preus de consum (IPC) d’Andorra de l’any 2021 (3,3%), durant l’any 2022, l’increment addicional aplicat durant el període referit s’ha de deduir de l’obligació (...) sempre que (...) no hagi estat motivat per una modificació de les funcions de la persona treballadora”.
En l’esmena 4, els grups de la majoria afegeixen una disposició addicional al text. En ella es deixa clar que l’increment salarial del 3,3% marcat en la llei aprovada el maig “s’ha d’entendre consolidat en la retribució de les persones treballadores beneficiàries”. És a dir, aquell augment se suma ara al marcat per la llei ara a tràmit. Una pujada que serà sempre mínima. Aquelles empreses que ho considerin oportú podran implementar increments superiors.
Comentaris (23)