L’Empresa Familiar clama contra l’“intervencionisme” i la manca de planificació pública

L’EFA exigeix més “valentia política” per tal que les administracions posin terrenys a disposició de l’empresariat per impulsar habitatge destinat al lloguer i considera que l’augment de salaris s’ha de fer en funció dels sectors econòmics i a través de convenis col·lectius específics

Els representants de l'EFA durant l'acte.
Els representants de l'EFA durant l'acte. Toni Solanelles

Massa “intervencionisme” públic i poca o nul·la “col·laboració público-privada”. Són dos dels mals que l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) identifica com a causants d’una situació malauradament desbocada, en negatiu, en molts àmbits del país, que s’agreugen encara més per “la falta de planificació i de voluntat política” per resoldre unes situacions que, com l’habitatge, comencen a deixar de ser conjunturals per esdevenir estructurals.

O la crisi energètica “sobrevinguda i inesperada” però que a Andorra s’ha trobat amb un país amb limitadíssims recursos per a la producció pròpia d’electricitat quan es podria haver fet més si hi ha hagués hagut una major cooperació, entén l’EFA, entre el sector púbic i el privat. O el debat sobre l’increment dels sous, on tampoc estan al dia, creuen els empresaris, les eines que podrien desbloquejar la situació. Les empreses familiars reclamen més cooperació amb les administracions i més “valentia política” en la recerca de “més eficiència i eficàcia en la gestió dels recursos del país”.

La junta directiva de l’EFA, en marxa des del juny i liderada per Daniel Armengol amb Susanna Rosa a la vicepresidència i amb membres com Daniel Aristot, Manel Cerqueda o Jordi Prat, que representen segones i terceres generacions de nissagues familiars de llarga tradició empresarial al país han mantingut aquest matí un intercanvi d’impressions amb els mitjans de comunicació per exposar la seva preocupació per múltiples aspectes de la marxa del país. No se senten prou escoltats pel Govern i les administracions en general tot i que quan s’ha escaigut han mirat de rebaixar la crítica agra o han evitat l’enfrontament directe.

Daniel Armengol EFA
Daniel Armengol durant la compareixença.

Armengol ha deixat clar que “no se’ns ha tancat mai la porta al diàleg, una altra cosa són els àmbits d’influència”. Això sí, l’empresari prioritàriament del sector de la construcció i president de l’EFA no s’ha estat, però, de responsabilitzar el Govern, per exemple, de no haver desenvolupat els reglaments que emanen de la Llei del codi de relacions laborals i que haurien de permetre impulsar amb una facilitat que ara no hi ha, per exemple, convenis col·lectius, que a l’entendre de la patronal familiar serien la via, l’eina a través de la qual modular els increments salarials que segur que hi ha d’haver en molts àmbits però no pas en tots ni d’igual forma, com han remarcat els dirigents de l’EFA.

Els empresaris s’han referit a eixos bàsics i de molta transcendència actual com la crisi energètica, la problemàtica dels habitatges que, ha reconegut Armengol, “és el que més ens preocupa” perquè porta associada una pèrdua de competitivitat per la impossibilitat de trobar mà d’obra qualificada i, per tant, generar valor al teixit empresarial andorrà. Aspectes com el debat sobre l’increment salarial, l’impuls d’infraestructures comunicatives o l’accés a la Unió Europea (UE) han estat altres aspectes abordats i pels quals hi ha un diagnòstic i una recepta global reiterada. L’excés d’intervencionisme públic segons creuen els empresaris, la ineficàcia de les administracions en molts àmbits i la poca col·laboració amb el sector privat.

POLÍTICA

El president de l’EFA, després de fer una valoració ràpida sobre les darreres mesures anunciades pel Govern en matèria de política tarifària elèctrica -i de mostrar-hi un acord alhora que lamentant que no s’hagi apostat per promoure amb el sector privat infraestructures per a la producció energètica local-, ha deixat clar que “el primer escull és sempre la voluntat política”. I en aquest marc, i tot i mostrar-se “plenament d’acord” amb el sistema institucional vigent, ha deixat clar que si bé “hi poden haver vuit institucions però no vuit administracions”. I ho ha il·lustrat, per exemple, referint-se al fet que fa anys que hi va haver el mandat d’impulsar una administració tributària única i no hi ha manera.

Susanna Roca, Daniel Armengol i Daniel Aristot.

Susanna Roca, Daniel Armengol i Daniel Aristot.

Daniel Armengol ha afirmat que “som prou grans i prou valents per posar-nos d’acord per matar aquests vasos comunicants” i que no resulti que el Govern té 40 milions de dèficit per un cantó, i els comuns sumen 40 milions de superàvit per un altre. O que els empresaris hagin de tributar davant una administració el que després es poden desgravar davant l’altra. L’EFA ha fet una mena de crida a resoldre qüestions com aquestes per tal de poder fet “una gestió dels recursos del país de manera més eficient i efectiva”. I partint d’aquesta base, associada a la manca de planificació i de voluntat política, s’hauria d’anar posant ordre a tot plegat.

HABITATGE

Amb tot, però, hi ha coses amb què es va tard o molt tard i que no tenen una solució immediata. Un exemple, l’habitatge. Hi ha determinades empreses que poden col·locar treballadors, tres o quatre, en pisos. O les estacions d’esquí llogar vells hotels i encabir-hi el personal temporer. Però per moltes companyies, han reconegut els responsables de l’EFA, l’habitatge és el principal problema que està fomentant una “alta rotació” i la “manca de competitivitat”.

Per al curt termini, l’EFA és partidària “d’ajudes al lloguer individualitzades” i no decisions que acaben beneficiant a qui no toca i a l’inrevés. “Ajudar qui realment ho necessiti”

Daniel Armengol ha deixat clar en relació amb l’habitatge i el que comporta que “més que a ningú ens interessa un mercat estable” i no el moviment que comporta la inversió estrangera i aquest interès d’algunes companyies foranes de promoure edificis, habitatge, per vendre’l, fer negoci i marxar. Per al curt termini, l’EFA és partidària “d’ajudes al lloguer individualitzades” i no decisions que acaben beneficiant a qui no toca i a l’inrevés. “Ajudar qui realment ho necessiti.” I al més llarg termini cal “planificar” perquè sinó el problema esdevindrà totalment estructural “i no marxarà”.

Armengol, però també Cerqueda i Aristot, i fins i tot amb algun apunt de Prat i del secretari general de l’organització, Joan Tomàs, han advocat perquè l’administració sigui valenta i posi terreny a disposició de les empreses perquè puguin promoure habitatge destinat al lloguer amb “una rendibilitat capada” si es vol però, en tot cas, amb una rendibilitat que no sigui inferior, ha donat a entendre Aristot, al 3%. Si no hi ha garanties, “si no hi ha seguretat jurídica”, l’empresari fa altres apostes i la problemàtica s’enquista.

SALARIS

Com es pot enquistar la davallada del poder adquisitiu si no s’adopten decisions en certa forma microcirurgiques. Daniel Armengol, pels salaris i per altres aspectes de l’economia andorrana, ha lamentat la manca de dades fiables i les contradiccions que aquestes presenten en funció de la procedència. Més enllà d’això, i per la qüestió remuneratòria i el diàleg que es pretén entre els sindicats i la patronal, el president de l’EFA ha considerat que aquesta no és la manera perquè no hi haurà acord i el Govern acabarà decretant un percentatge d’augment salarial únic que, consideren els empresaris familiars, pot perjudicar més que no pas beneficiar.

Armengol ha lamentat el fet que no hi ha hagut “voluntat política per desenvolupar els reglaments necessaris per propiciar convenis col·lectius”. “No crec que la solució dràstica sigui fer seure els uns i els altres i establir un augment salarial de forma global.” En aquest sentit, l’EFA es mostra partidària de regular a través de convenis col·lectius salarials sectorials els increments de sou. El secretari general de l’EFA, lligant salari i habitatge ha destacat una característica a tenir en compte a parer seu de les empreses familiars. “Tenen una ètica i una moral” que propicia que “hi hagi una certa corresponsabilitat” en mirar d’equiparar salaris a cost de l’habitatge.

EUROPA I ELS VOLS

En fi, que no hi ha solució fàcil i sí molts entrebancs que acaben, segons Tomàs, “debilitant l’Estat” en un moment gens fàcil i sí molt complex. S’han d’afrontar molts flancs, com els de la Unió Europea. Daniel Armengol ha admès que a l’EFA “hi tenim euroescèptics. Però és més un tema de por que de respecte”. I hi ha afegit que “a Europa hi acabarem sí o sí”. Per tant, s’ha d’aconseguir que el referèndum sigui positiu a favor de l’acord d’associació. Ara bé, el president dels empresaris familiars ha lamentat que hores d’ara sigui més “un acord polític que comercial” i tot deixant clar que a parer seu, hores d’ara, allò que s’està negociant “està poc treballat”, ha demanat que es busqui convertir Andorra a través de l’acord amb Brussel·les en un “pol” d’atracció al Pirineu.

A l’EFA “hi tenim euroescèptics. Però és més un tema de por que de respecte” perquè hi ha la certesa que “a Europa hi acabarem sí o sí”, el problema és, segons l’empresariat, que s’està negociant un acord polític i no comercial

I encara hi hagut un moment per donar quatre pinzellades en matèria d’infraestructures de comunicació. Essencialment per referir-se a la bona marxa que està demostrant l’aeroport de la Seu però per reclamar, vista la contribució econòmica que fa el Govern del Principat a l’equipament en territori català, que l’Estat andorrà pugui participar “de manera certa i efectiva dels òrgans de decisió” de la infraestructura per potenciar-la més encara en pro del Principat.

Daniel Armengol s’ha mostrat poc optimista en relació amb la ubicació de l’heliport nacional a Pal, s’ha estranyat del fet que “en un país de muntanya encara avui no hi hagi una helisuperfície a cada parròquia” i ha assegurat, en relació amb la demanda del ministeri d’Economia que l’empresariat participi de la compra de passatges per garantir un vol intersetmanal entre l’aeroport d’Andorra-la Seu i Madrid que “molts s’han posicionat a favor de comprar paquets de tiquets” tot i que, ha reiterat el lament, “estem en mans d’altra gent”, pel fet que Andorra no pot liderar cap decisió en relació amb la infraestructura ubicada en terme municipal de Montferrer i Castellbò.

Etiquetes

Comentaris (15)

Trending