Mora ha estat l’encarregat d’obrir la jornada. I no ha volgut oblidar-se del conflicte desfermat arran de l’acció bèl·lica per part de Rússia. En primer lloc, ha volgut tenir un record per les víctimes que ja ha provocat la guerra i expressa el desig que arribi la pau com més aviat millor. A la vegada, també ha posat en relleu que es tracta d’una situació que també està fent mal a Andorra.
L’experta ha posat en relleu que els efectes del canvi climàtic ja són clarament perceptibles no només a punts llunyans del planeta sinó també a llocs molts pròxims, com ara Venècia
I és que, ha recordat, els darrers dies el país està patint una gran espiral inflacionista. Especialment amb el carburant, però això s’ha acabat traslladant a molts altres productes. I, de retruc, perjudica negocis i persones. “La inflació és ja una realitat que afecta empreses i ciutadans”, ha apuntat.
La jornada, però, s’ha centrat en l’exposició d’Elvira Carles, que ha estat contundent. Els riscos són molt elevats. Així, ha posat com a exemple el fet que l’augment del nivell del mar a causa del desgel dels pols i de les geleres provoca un corrent marí al continent americà que a la vegada “fa que es produeixin més ciclons i huracans que mai”.
L’experta ha advertit que els perills no estan només a milers de quilòmetres. Afecten, també, zones molt properes. “Quan s’escalfa l’aigua no en som conscients però aquesta augmenta de volum, i degut a l’increment de temperatura els oceans i alguns mars tancats com el Mediterrani s’estan expandint i, respectivament, estan inundant illes ubicades al Pacífic i ciutats que ens són molt més properes com Venècia”, ha alertat. “En menys de 40 anys tots els efectes que patim a escala planetària s’han multiplicat per 15. Les pèrdues econòmiques degudes a desastres climàtics són fins a quinze vegades superiors que als anys 80”, ha desgranat.
Durant la seva conferència, l’experta ha contextualitzat la crisi energètica que es viu a Europa. Ha recordat que Rússia al febrer del 2005 va signar el protocol de Kyoto a canvi que la UE li comprés combustible fòssil, cosa que mai no es va produir. El president rus, Vladimir Putin, “ho ha reclamat constantment però no ha obtingut resposta, i un cop va plegar la cancellera alemanya Angela Merkel, la interlocutora de Putin a Europa, les polítiques energètiques s’han hagut de revisar”.
Rússia té una gran bossa de gas que agafa de les exrepúbliques soviètiques pràcticament a cost zero i que abasteix bona part del continent europeu i la dependència és molt gran, ha subratllat, amb relació a les línies vermelles que pot traspassar cada país també en el compliment dels compromisos mediambientals sorgits de les diferents cimeres com la de Kyoto, París o recentment Glasgow. Línies vermelles que condicionen, en conseqüència, l’economia europea. A tall d’exemple, Europa compra gas a Rússia per valor d’uns 700 milions d’euros diaris, segons ha recordat l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell.
Comentaris (6)