Tot es deu a la voluntat d’un major control sobre el tràfic il·legal de tabac. Però la pressió a la frontera no està fent reduir la presència dels contrabandistes professionals, ara tot sovint integrats en màfies, si no que el que estan llastant és el turisme ordinari i, fins i tot, el client de nivell que procedent de França sempre ha tingut Andorra. Al Pas de la Casa i més enllà. Les diverses fonts consultades han exposat, com a mínim, dos elements: els contrabandistes que es veuen a la muntanya són molt ‘cridaners’ i tenen un cert punt de perill, sí, però quant a volum de vendes de tabac pesen poc; i la seva eradicació no s’aconseguirà al Pas si no amb actuacions decidides de les autoritats franceses sobre els cabdills del grup en origen. És a dir, en les localitats des de les quals operen, sigui Tolosa, sigui a Marsella. O a on sia que vulgui.
Què frena la clientela ordinària i de nivell? Els comerciants consultats ho tenen clar. Hi ha tres factors. El primer és que no es volen arriscar al fet que baixar a Andorra, al Pas de la Casa, sia encara una odissea molt més gran del que ja ho és tot sovint. Fa mesos que els ferrenys controls suposen cues d’hores. Hores de cotxes, de vehicles, completament aturats. Després, també incomoden, i molt, els exhaustius controls que molt sovint es fan cotxe per cotxe, exigint la revisió dels maleters en no pocs casos.
I encara hi ha un tercer element: s’ha constatat que tot sovint, siguin els gendarmes, siguin els duaners franceses, fotografien, discretament o no, plaques de matrícules. I la sensació és que hi ha una revisió detallista després per veure si es pot obrir alguna mena de comprovació fiscal o similar. Això ha fet, per exemple, que clients que malgrat complir rigorosament amb les seves obligacions amb el fisc francès, pel que fos tenien algun dipòsit dinerari a Andorra, doncs o que no vinguin o que fins i tot hagin cancel·lat aquests comptes.
I com indiquen les fonts consultades, no és ja el sector del tabac -que genera uns ingressos per a l’Estat andorrà via tributació especial molt importants- el que en resulta perjudicat. És el conjunt del comerç que en surt malparat. Perquè el client francès és un bon client en el sentit que fa una despesa mitjana interessant i que es consumidor de pocs recursos. Sí, cert, potser no deixa diners en hoteleria perquè no sol pernoctar, ve i va, però fa compres voluminoses i de cert nivell i sol fer un àpat almenys al país. I el que no s’acaba d’entendre és que s’hagin permès patrulles mixtes en territori andorrà. Perquè al visitant francès saber-se controlat ‘pels seus’ també a l’estranger no li fa cap gràcia. Gens ni mica.