D’aquesta manera, des del Govern s’ha volgut deixar molt clar que l’increment registrat de la pressió fiscal no respon a un augment dels tipus impositius dels principals impostos, com són l’IRPF, l’IS o l’IGI, ni a la implementació de nous impostos i que la majoria de la població no ha tingut “gaire impacte”, doncs pel que fa a l’activitat immobiliària la major imposició ha afectat “particularment” a no residents i tampoc hi ha hagut canvis a nivell d’IRPF, sinó que hi ha més rendes més altes.
A més, Lladós ha assenyalat que, en el cas de l’increment de recaptació per IS, el 2025 s’ha recollit l’efecte de la modificació per evitar que empreses amb beneficis posposessin el pagament o acumulessin moltes deduccions fent que no haguessin de pagar res per aquest concepte. “No és que a llarg termini les empreses paguin més impostos, sinó que s’esglaonen més bé al llarg del temps”, ha insistit el titular de Finances. Un efecte que ja “no s’hauria de veure els propers anys”.
Segons detalla en una nota el departament d’Estadística, els ingressos tributaris han incrementat un 10,0% al 2025 i l’activitat econòmica reflectida en el PIB ho ha fet en el 6,6%, la qual cosa ha comportat un increment de la pressió fiscal fins al 28,4 %.
Entrant més al detall, l’impost a la inversió estrangera en immobles, introduït al 2024, ha generat 19,2 milions d’euros; un 41,2% més que el 2024. Es tracta d’un tribut suportat íntegrament per persones no residents, tal i com destaca el Govern. En el cas de les plusvàlues immobiliàries, particularment els canvis introduïts per les transaccions fetes en un període de menys de 2 anys, i les operacions dels no residents, han contribuït a que l’impost hagi augmentat significativament, arribant als 39,3 milions d’euros; 56,5% més que l’any anterior. A això cal sumar-hi l’elevat volum d’operacions immobiliàries, que ha provocat un increment de la recaptació provinent de l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP), el qual ha assolit una recaptació de 17,7 milions d’euros; 52,4% més que l’any anterior.
Pel que fa a l’impost de societats, aquest ha incrementat la seva recaptació en 33,6 milions d’euros, assolint els 141 milions d’euros; un 31% més que l’any anterior. Aquesta evolució s’explica pels bons resultats empresarials, així com per l’entrada en vigor del tipus mínim efectiu del 3%. Així mateix, l’IRPF ha aportat 14 milions d’euros addicionals, un 20% més que el 2024, fins a 82,3 milions d’euros, com a conseqüència de l’increment de la massa salarial, i en particular, de l’augment del l’aportació provinent dels contribuents amb les rendes més elevades.
Finalment, l’IGI ha registrat un augment de la recaptació de 20,8 milions d’euros, registrant 185,7 milions d’euros; un 12,5% més que l’any anterior.
L’impost a la inversió estrangera immobiliària ha generat 19 milions, un 41% més que l’any anterior; les plusvàlues han sumat 39 milions, un 56% més; l’IS ha arribat als 141 milions, un 31% d’increment; i l’IRPF ha recaptat 82 milions, el que és un 20% d’augment
El titular de finances ha volgut deixar clara la definició de pressió fiscal, que és la sumar de tots els impostos recaptats per les administracions públiques, tant Govern com comuns, i les cotitzacions a la CASS, i dividir-ho pel PIB, la riquesa que es crea al país. Dit d’altra manera, mesura “quanta riquesa que es crea al país es canalitza cap a impostos”, ha exposat Lladós, que ha insistit que no és que es busqui sinó el resultat d’uns càlculs. “Tendim a pensar que la pressió fiscal és una cosa volguda sinó que és una cosa trobada després de tu haver posat els impostos que vols d’aquella manera”, ha explicat, “no hem anat a buscar una pressió fiscal” sinó que s’han posat uns impostos allà on es creia que havien de pagar “certes persones i certes operacions” i que “redundaven en benefici de tots”. Així Lladós ha esquivat el debat amb relació al topall que sovint es marcava perquè la pressió fiscal no superés el 25%.
I en aquest punt, i fent referència a l’increment de l’impost de plusvàlues en vendes a curt termini i l’impost a la inversió estrangera immobiliària, el ministre de Finances ha evitat respondre si les mesures s’han mostrat prou efectives, veient com la recaptació per aquests conceptes ha augmentat i és un dels factors que expliquen l’increment de la pressió fiscal. “És veritat que l’efecte dissuasiu intuïtivament hauria de ser menor que el recaptatori, perquè realment has seguit recaptant molt”, ha valorat. I així, ha valorat positivament les dades relatives a la pressió fiscal i a la recaptació per via d’impostos, doncs “són diners que van en benefici de tots”, ha afirmat, i “permeten arribar a tenir uns millors serveis públics si unes inversions que van en benefici de tots”. I encara més si es pot centrar la recaptació “en aquestes mesures específiques volgudes”.
En comparació amb l’entorn, el ministre de Finances ha assenyalat que Andorra continua sent “un del països avançat europeus amb la pressió fiscal més baixa”. En aquest sentit ha apuntat que a Espanya ja fa molts anys que es troba per obre del 37%, mentre que a França, que és un dels països en què és més alta, és del 45%.
Comentaris (2)