En concret, la transitòria primera, que permet l’exempció de determinats requisits d’habitabilitat a l’hora d’autoritzat la rehabilitació d’immobles per convertir-los en pisos sempre que es posin en lloguer. Es tracta d’una continuïtat ja inclosa en la llei del 2019 i que ha permès la sortia al mercat de 183 habitatges. I, d’aquests, dos terços, s’han fet via la reforma d’antics establiments turístics.
Cert, en molts dels casos, fins ara, es tracta d’hotels o edificis d’apartaments que fa temps que havien tancat. El mateix passa amb dues de les autoritzacions concedides a Andorra la Vella, que permetran la rehabilitació de l’Àrtic o el Normandia. Però, amb el coronavirus i els efectes desastrosos sobre moltes empreses del sector, es tem que no seran els últims.
“Em temo que molts propietaris s’estan plantejant què fer amb l’hotel”, han indicat fonts empresarials consultades per Altaveu, que posen en relleu que “no seria estrany que algú s’ho plantegi” sempre que pugui assumir el cost de les obres que s’hauran de realitzar. I és que, adverteixen les mateixes fonts, “hi ha empreses que estan en perill i tots estem avaluant quin ha de ser el futur”.
Aquesta opció, però, només la podrien adoptar aquelles empreses en les quals l’edifici és de propietat. Des del sector també es deixa clar que no seria pas un fenomen massiu i que, de fet, alguns establiments, com ara els de les parròquies altes, ho tindrien més complicat perquè la sortida dels pisos seria més complicada. També s’alerta, però, que no seria pas una bona solució per a tothom. El canvi d’ús d’un hotel implicaria, recorden, que es perdessin tots els llocs de treball que genera. Per tant, més atur.