Aquesta tendència a la baixa reflecteix una pauta clara de contenció: el client es veu obligat a gastar més diners a la caixa del supermercat a causa de l’encariment dels productes (nominalment el sector només cau un -2,3% ), però surt de l’establiment amb un volum significativament menor d’aliments a la bossa. Per contra, la “resta de productes” (no alimentaris) ha aconseguit mantenir-se en positiu a preus constants amb un creixement del +2,7%.
Una dinàmica molt similar s’observa en el conjunt del comerç al detall (que engloba el teixit minorista més enllà de les grans superfícies). Un cop eliminat l’efecte dels preus, el grup d’alimentació registra un descens del -5,2% interanual. Tot i això, la pitjor part se l’endú la categoria de la “resta de productes”, que pateix una forta davallada real del -9,0%, un reflex clar que els ciutadans estan prioritzant i retallant en despeses prescindibles.
Així mateix, l’agrupació de “carburants” esdevé el clar exemple de la distorsió inflacionista: mentre que a preus corrents la seva facturació s’ha disparat un +22,8% pel preu de la benzina , el volum real de carburant adquirit (a preus constants) ha caigut un -5,7%.
OCUPACIÓ
Pel que fa a l’ocupació, els dos sectors analitzats mostren comportaments oposats davant d’aquesta conjuntura. Les grans superfícies comercials continuen incrementant les seves plantilles, amb un augment del +4,2% en el personal ocupat respecte a l’any passat. En aquests establiments es manté una marcada presència femenina (65,8%) i una clara aposta pels contractes a jornada completa, que representen el 91,3% del total.
Per contra, el teixit global del comerç al detall comença a notar la desacceleració i el personal ocupat ha experimentat una disminució interanual del -1,7%. Tot i aquesta tisorada en l’ocupació, l’estructura contractual es manté força estable al sector minorista, on les dones representen el 59,7% dels treballadors i la taxa de contractació a jornada completa se situa en el 86,7%.
Comentaris (2)