Dos de cada tres ciutadans del Principat viuen de lloguer

El fet que s’encareixin com ho estan fent els preus de l’arrendament agreuja la situació econòmica de moltes llars, la meitat de les quals ja arriben amb dificultat a final de mes

-
-

L’encariment desmesurat dels preus del lloguer suposa un drama de dimensions molt importants al conjunt del país. Entre d’altres coses, perquè dos de cada tres ciutadans del Principat són arrendataris. Això no només limita molt el marge de maniobra alhora d’afrontar despeses. És que, a més a més, i tot i que l’índex de pobresa no ha crescut els darrers anys, sí que creix cada vegada de manera més aguditzada la desigualtat social. Hi ha molta diferència, per exemple, entre el que pot gastar un propietari (d’immoble) en vestit i calçat del que ho pot fer algú que viu de lloguer.

Aquestes són algunes conclusions d’un ampli estudi elaborat pel departament d’Estadística amb suport expert extern i per mandat del Consell General. El treball ha estat publicitat aquesta setmana i es pot consultar íntegrament aquí (o també descarregar-lo en la part inferior d’aquesta mateixa pàgina). L’estudi és molt ampli i de complexa comprensió pels indicadors molt especialitzats que s’usen. Això no treu, per exemple, que quedi clar que més de la meitat de la població (52,2%) reconegui que arriba a final de mes amb dificultats. Aquest percentatge es dispara moltíssim i s’agreuja encara més entre les persones que reben prestacions.

Justament, aquelles persones que perceben ajuts socials, en la seva immensa majoria (98%) viuen de lloguer. I asseguren arribar amb moltíssimes dificultats a final de mes tot i tenir la percepció, a títol individual -bona part de l’estudi parteix de l’anàlisi de llars unipersonals i també moltes de les dades objectives daten del 2016 encara que s’ha procurat fer un esforç d’actualització a 2018-, que amb 1.200 euros poden, o podrien passar el mes. En general, aquelles persones que diuen tenir molta feina per arribar a final de mes disposen d’una renda mensual màxima de 1.500 euros. 

Si aquesta xifra s’incrementa fins als 1.800, la dificultat ja desapareix, amb la qual cosa els experts situen en 1.600 euros la mitjana del que caldria ingressar per poder viure amb una certa calma. Això, sempre, a títol individual. De fet, com ja s’ha dit al llarg de la setmana, l’estudi situa en entre 12.700 i 14.400 euros anuals el cost de la vida per llar unipersonal lloguer inclòs. D’aquí surt que cada persona necessita, segons l’estudi, entre 1.050 i 1.200 euros mensuals per fer front a les despeses ordinàries. Això és el cost de la vida. És clar, però, que hom no viu sols de menjar i dormir. I vestir-se.

D’aquí que quedi clar que la desigualtat creix. I es percep com el fet de ser propietari o viure de lloguer és un element crucial que marca el benestar social dels ciutadans d’aquest país. D’aquí que els preus -i l’encariment actual- suposo un ofegament decisiu. Aquelles persones o famílies que han de rebre prestacions estan ofegades del tot. I com menys adults hi ha en una llar, pitjor. Les dificultats són majors. No obstant, i encara que s’incrementa la despesa com més voluminosa és una llar, el cost no creix de forma proporcional. Hi ha les economies d’escala. Allò tant tradicional que fa que ‘on mengen dos, mengen tres’.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.