La dimissió en bloc es va produir durant el mes de juliol tot i que no ha estat fins ara que s’ha fet pública de manera general a tot el personal, segons que ha pogut saber l’Altaveu. L’equip capitanejat per Cristina Araujo ha patit el desgast de molts anys fent-se càrrec del lideratge del sindicat però, alhora, també ha trobat a faltar l’escalf dels companys, i no ja per fer-se càrrec de la gestió sindical, que també, si no per donar suport a les iniciatives que es poguessin emprendre.
Araujo, que ha confirmat la dimissió però, també, el fet que la sortida total no es pot dur a terme atès que hi ha el procediment judicial en marxa reclamant els IPC’s que no es van percebre durant el 2012, ha explicat que si el SIPAAJ es dissolgués formalment “seria invalidat tot el procediment” que era mateix es troba en la fase de conclusions de primera instància. El col·lectiu espera tenir una resolució abans no s’acabi l’any i després decidir què es fa en funció del veredicte. Serà l’única qüestió sobre la qual debatran. La resta de reivindicacions que hi pugui haver, el sindicat ja no les atén.
La junta encapçalada per Cristina Araujo ja va fer un sondeig per intentar que altres persones poguessin sumar-se al projecte sindical. Però “en principi no hi ha ningú que ho vulgui agafar” i els fins al juliol membres formals de la junta del SIPAAJ s’han afartat de batallar sense tenir un suport real darrere. Una dels elements que més els han desencoratjat és veure com entre el personal de la Justícia no es pot aconseguir la unanimitat o, com a mínim, un suport molt majoritari en les reivindicacions quan ha quedat palès, recorda Araujo, com si un col·lectiu va a l’una i surt al carrer com va passar el març amb els mestres s’acaben obtenint beneficis.
La presidenta del SIPAAJ fa referència al SEP i a la capacitat de negociar que ha tingut amb el ministeri d’Educació en referència a la llei del cos de docents després de l’aturada massiva que es va viure el març a les aules. “La gent continua queixant-se, però ho fan pels passadissos.” I en principi així continuarà sent, a no ser que abans de la dissolució oficial, lligada als tempos que marqui el procés judicial, apareguin alguns funcionaris disposats a reviscolar el sindicat.
Més enllà del SIPAAJ que aglutina el gros dels treballadors de l’administració de Justícia, cal tenir en compte que els batlles tenen prohibida la sindicació -igual com l’afiliació a cap grup polític- i que els secretaris judicials tenen el seu propi col·lectiu sindical, que se sol sempre mantenir en un to molt baix, sols tendent a aconseguir millores salarials en funció de les càrregues laborals que s’imposin als números 2 de les diferents oficines judicials.
Comentaris