Per si no estava prou en entredit el projecte de Naturlandia, Camprabassa, la societat parapública que gestiona l’ecoparc lauredià, té obert un nou front no pas menor: l’empresa constructora de l’observatori d’animals i els serveis complementaris existents, fonamentalment, al Pla de Conangle, té interposada una demanda contra la societat participada majoritàriament pel comú de Sant Julià. El motiu? Camprabassa no ha fet efectiu el pagament de la major part dels treballs. I això que van finalitzar ara fa dos anys. L’empresa afectada reclama pràcticament 1,6 milions d’euros.
Les obres es van adjudicar i es van realitzar en diferents fases. El gros de les assignacions es van dur a terme durant l’anterior mandat i les certificacions emeses per la constructora i per la resta d’empreses que van participar en els treballs s’haurien anat aportant durant el mandat que ara acaba. Una part s’hauria abonat, però la immensa majoria del pactat està per pagar. De fet, en el lloc web de l’empresa que va desenvolupar el projecte s’hi pot veure el global del pressupost (sumant-hi les diferents fases corresponents a la construcció d’edificis, adequació de basses, establiment de serveis…). La quantitat total corresponent a la demandant és de 2.312.830,52 euros.
Com ja va quedar clar al seu dia en el plec de condicions, el 15% del cost total seria abonat en accions de Camprabassa. D’aquesta manera, i segons les fonts consultades, ja va quedar clar que de la xifra total, uns 380.000 euros es podien donar per satisfets amb participacions accionarials. Aquí vindria ja un maldecap primer: les accions al seu dia es van valorar en 60 euros. De forma reconeguda, els títols amb prou feina si arriben, avui, a la meitat del seu valor inicial. No obstant, les fonts consultades han assegurat que avui per avui, el valor realment imputable seria pràcticament irrisori.
Tot i les condicions que ja al seu moment va acceptar la constructora per afectar el menys possible la tresoreria de la societat parapública -com per exemple, un any de carència d’interessos-, la immensa majoria de certificacions que s’han fet han rebut el silenci per resposta. “No hi ha liquiditat”, hauria estat com a molt el ‘feed-back’ obtingut. Camprabassa ha anat rebent diverses injeccions en forma de préstecs facilitats pel comú de Sant Julià, una circumstància que ha portat la corporació laurediana, una de les que menys dificultats financeres havia tingut històricament, a situar-se molt a prop del sostre màxim d’endeutament.
Vista la manca de pagament i el tracte percebut per la societat -inclosos els polítics que com a cònsols (Montserrat Gil i Manel Torrentallé) han presidit aquests darrers quatre anys el consell d’administració de Camprabassa-, finalment la constructora va portar la reclamació econòmica, l’impagament, a la Justícia. S’exigeixen els 1.580.000 euros en xifres rodones que l’empresa considera que no se li ha satisfet producte de les diverses adjudicacions de què va ser beneficiària i en conseqüència de la feina realment feta. La constructora, segons les fonts consultades, sí que hauria abonat les quantitats pactades amb els industrials i subministradors de material que van treballar en el projecte.
Els treballs
Les obres van anar del juny del 2011 -els moviments més perceptibles van iniciar-se l’11 de juliol- fins el novembre del 2013. Segons la pròpia constructora, “el projecte va consistir en convertir unes pistes d’esquí de fons on a l’estiu es feien algunes activitats de muntanya en un eco-parc on es puguin apreciar animals salvatges i dotar al parc d’instal·lacions i serveis per poder realitzar activitats de tot tipus durant l’estiu”. Inicialment, en la realització de la proposta hi havien de participar quatre grans empreses (els proveïdors van per un altre camí; no es poden incloure en aquesta xifra) i el pressupost primer era de 4,9 milions que va obligar a promoure una ampliació de capital que, en aquell moment, van suposar la incorporació de 288 nous accionistes a Camprabassa.
A mesura que es va anar executant el projecte, i vistes les dificultats ja existents, les fonts consultades han assegurat que es van anar retallant elements que es consideraven excessius. En canvi, els treballs es van allargar més de l’inicialment previst. De fet, les condicions de la Rabassa, especialment a l’hivern, feien molt complicat poder treballar de manera ordinària. Els treballs fonamentals estaven centrats en la construcció de l'observatori d'animals, l'amfiteatre, l'aparcament, les basses i rierols, i l'escenografia i la senyalística.
El fet d’abonar una part del pressupost, del cost dels treballs, amb títols accionarials de Naturlandia va comportar que la junta general extraordinària d’accionistes de Camprabassa hagués de promoure, ja al setembre del 2013, una modificació dels estatuts de la societat. Els canvis anaven encaminats a fer possible que les empreses que van treballar en les obres que es van fer a l’ecoparc poguessin cobrar el 15% de la certificació global dels treballs realitzats amb accions, tal com establia el plec de condicions.
Llavors també es va autoritzar les empreses participants en el desenvolupament del projecte a poder transmetre les accions que els corresponguessin en virtut dels contractes d’obra a aquelles persones físiques o jurídiques que s’escaigués. Aquesta decisió estava basada en el fet que una de les principals empreses constructores intervinents -diferent a la demandant- tenia la intenció de provocar un efecte cascada del cobrament-pagament amb accions. Així, la constructora pretenia liquidar una part de les factures emeses per empreses subcontractades i proveïdors amb accions, també.
Comentaris