Demanda als EUA dels accionistes majoritaris contra el FinCEN perquè aporti d'una vegada els documents del 'cas BPA'

Demanda als EUA dels accionistes majoritaris contra el FinCEN perquè aporti d\'una vegada els documents del \'cas BPA\'
Demanda als EUA dels accionistes majoritaris contra el FinCEN perquè aporti d\'una vegada els documents del \'cas BPA\'

El despatx d’advocats que defensa als Estats Units els interessos legals dels accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització ha presentat una demanda contra el departament del Tresor americà i, específicament més encara contra l’agència que combat el blanqueig de diners, el FinCEN, per fer-se l’orni a l’hora de lliurar els documents sol·licitats i que el propi FinCEN ha reconegut que existeixen. I demana a la cort judicial de Columbia que obligui l’agència a entregar la informació existent.

Els germans Higini i Ramon Cierco van reclamar, a l’aixopluc d’una llei americana que regula la llibertat d’informació, totes les comunicacions que hi hagués hagut entre l’agència depenent del departament del Tresor i els governs d’Espanya i Andorra. I, en particular també, les comunicacions de qualsevol tipus que s’haguessin produït entre el FinCEN i, per exemple, el fiscal general andorrà Alfons Alberca; el cap de la UIFAnd, Carles Fiñana; o l’exdirectora general de l’INAF Maria Cosan. Pel cantó espanyol la llista era més llarga, i incloïa des de l’ara ja exministre d’Interior Jorge Fernández-Díaz o el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, fins a policies com Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas, José Manuel Villarejo i Bonifacio Díez, passant pels fiscals José Grinda i Fernando Bermejo.   

Com remarca la demanda, “el FinCEN va trigar més de nou mesos per localitzar 383 pàgines de documents i fer la determinació concloent, sense proporcionar cap índex detallat o justificació específica malgrat les peticions per a això”. I no les va localitzar pas totes de cop. Com a mínim les va identificar en tres trams diferents. I així va anar dilatant l’entrega, com remarca l’escrit legal adreçat a la cort del districte de Columbia. Després d’anar donant en comptagotes informació del nombre de documents existents, finalment el 8 de maig passat el FinCEN va refusar lliurar els papers i va convidar els demandants -les peticions via FOIA les pot fer qualsevol ciutadà d’arreu del món que pugui tenir algun interès o algun vincle amb l’administració americana- a recórrer a la via jurisdiccional, fet que els Cierco haurien decidit dur a terme convençuts que hi ha elements que incriminen o poden incriminar, d’una manera o altra, les tres administracions que han jugat un paper cabdal en el ‘cop’ a BPA: la dels EUA, l’espanyola i l’andorrana.


L'agència depenent del departament del Tresor ha reconegut que hi ha 386 pàgines d'informació intercanviada amb Espanya o Andorra però es fa l'orni a l'hora de lliurar-la


La demanda ressalta també el fet que el FinCEN “ha retingut tots els documents” però “enlloc identifica específicament les raons per les quals una excepció particular és rellevant ni tampoc coincideix amb l'afirmació de qualsevol exempció concreta a qualsevol document que està sent retingut”. És a dir, diu que no dóna la documentació perquè el FOIA permet aplicar un seguit d’excepcions però no justifica en cap moment el FinCEN perquè s’acull a les esmentades excepcions. Com a rerefons sempre hi ha el discurs usat de forma controvertida per l’esmentada agència del departament del Tresor: hi ha en joc la seguretat de l’Estat i, per tant, cal acollir-se a la Patriot Act.

Però els advocats del despatx Lewis Baach entenen que en aquest cas, i en base a la Freedom of Information Act (FOIA) s’està fent un ‘frau de llei’. Perquè el FinCEN “no ha aportat ni tan sols res semblant a un índex que detalli la base sobre la qual s'ha retingut cada document, i molt menys justificar per què els documents havien de ser retingut en la seva totalitat, en lloc de facilitar-los amb redaccions apropiades”. De fet, es lamenta que no hi ha cap justificació adequada per no entregar la informació i que no hi ha ni tan sols unes vagues referències sobre els documents, l’element mínim que facilita l’administració americana usualment a l’aixopluc del FOIA.

La petició acaba dient que “donada la importància d'aquests documents, que són rellevants per a una mesura altament qüestionat del FinCEN que ha causat estralls a Espanya i Andorra”, el “retard” del FinCEN en respondre i el fet que la resposta sigui “legalment inadequada a la sol·licitud de la FOIA és encara més preocupant”. Temen els assessors legals americans que o bé hi ha pressions per part d’Espanya perquè no es lliuri una documentació que evidenciaria, per exemple, una part del que es coneix com l’’Operació Catalunya’, o la pròpia FinCEN és conscient de la seva manca de diligència i no vol quedar retratada. Per tant, s’acaba demanant al jutge que obligui l’agència americana a desclassificar els documents i lliurar-ne una còpia als demandants. O que adopti aquelles mesures que cregui més escaients.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.