DA estudiarà si la proposta de banc cooperatiu és viable per 'salvar' BPA

Demòcrates per Andorra (DA) estudiarà la viabilitat de donar suport a l’alternativa de la cooperativa bancària com a solució al ‘cas BPA’. Així ho han comunicat, sense comprometre’s a res, el president i el president suplent del grup parlamentari majoritari, Ladislau Baró i Miquel Aleix, respectivament, als promotors del projecte ‘raiffeisen.ad’. Un dels principals impulsors d’aquesta iniciativa, Eusebi Nomen, s’ha mostrat satisfet de com ha anat la trobada amb els representants ‘taronges’. Amb la reunió amb Baró i Aleix, els defensors del projecte cooperativista ha tancat la roda de contactes polítics. Nomen ha insistit que tots els grups parlamentaris saben ara que hi ha més possibilitats que no la de Vall Banc i que totes “són menys destructives que l’única que fins ara havia posat sobre la taula l’AREB”. Segons Nomen, Aleix hauria manifestat durant la trobada que el grup demòcrata defensarà “l’alternativa que menys destrucció suposi”. De fet, segons que ha recordat l’economista i exconseller general, que ha estat acompanyat durant la trobada pels empresaris Artur Homs i Antonio Sánchez, la llei obliga a triar l’escenari que menys mal generi. I aquest no seria el de Vall Banc. Ladislau Baró hauria explicat que la proposta cooperativista sembla que està ben estructurada, però que, tot i això, presenta nombroses dificultats tècniques, ja sigui financeres, ja sigui jurídiques. En aquest sentit, els impulsors de ‘raiffeisen.ad’ han recordat que la complexitat no és superior a la que poden plantejar altres alternatives, ben al contrari. En aquest sentit, els parlamentaris demòcrates haurien demanat a Nomen una justificació sobre allò que defensen els promotors de la cooperativa: que la denominada ‘llei BPA’ no permet la venda directa d’accions de Vall Banc i, per tant, la transformació automàtica de banc pont en banc ordinari. “Els he hagut de posar el text de la directiva damunt la taula”, ha explicat l’economista, que hi ha afegit que per arribar a concloure que la llei votada l’abril pel Consell General sí que preveu la venda directa “cal forçar molt la interpretació. Em sembla que ho han vist clar. I que són conscients de la dificultat jurídica que suposa i de com de difícil seria argumentar davant els tribunals depèn de quines coses”. Alhora, Eusebi Nomen també ha recordat que per triar una solució que sigui molt destructiva que una altra s’ha de demostrar que l’elecció de la primera “és imprescindible”. I que davant la possibilitat de la cooperativa, triar la via de Vall Banc suposa “haver de demostrar perquè Vall Banc és imprescindible” i, a parer de l’economista, serà manifestament difícil.

Les consolidades

Nomen ha reiterat que amb la posada en marxa de Vall Banc es generaria unes pèrdues de valor d’entre 300 i 500 milions d’euros. Com a mínim, es generaria un dany per als accionistes de 210 milions, es destruirien els 64 milions en accions preferents i, més enllà d’això, els dipòsits de clients es veurien afectats en una xifra que aniria de 20 a 300 milions d’euros. I encara més: els promotors del banc cooperatiu han alertat del perjudici que podria suposar que per reduir l’impacte sobre els clients de la matriu, s’acabés afectant les entitats consolidades o participades. Així, en funció de com s’actuï, alerten Nomen, Homs i Sánchez en un article publicat avui mateix pel rotatiu ‘El Periòdic d’Andorra’, es podria causar la fallida de la filial de BPA a Panamà i de BPA Assegurances, amb els problemes que hi anirien associats i la manca de seguretat jurídica i de tots nivells que suposaria. També de confiança en institucions internacionals com podria ser la Superintendència panamenya.