Aquesta tarda, a l’Hotel Roc Blanc, Villa i Johnson (que també s’han donat la mà amb el productor Alejandro Hevia) han presentat a la premsa i a un petit grup de la societat andorrana implicat en el procés documental el resultat en brut de l’obra (s’ha convocat una projecció privada per tal de detectar errors o estirabots –dels entrevistats, bàsicament– que cal fer caure abans de tenir la versió definitiva). La projecció s’ha fet dins del marc del Speaker’s Corner Roc Blanc, que té una línia de projectes aplegats sota el concepte ‘Andorra, país de pau’.
Villa ha deixat molt clar que una intenció recurrent durant la filmació era la de no oferir un producte “avorrit”, “calia fer-ho amè”. La presentadora i Johnson ja han treballat en altres quatre projectes plegats i han coincidit a subratllar la materialització de la “la combinació de Hollywood amb Andorra”. “Els dos països intercanvien professionals”, ha dit Villa, que ha resumit l’objectiu de ‘Why Andorra?’: “Hem volgut reflectir la cultura andorrana amb veus locals. Que ens expliquin els seus sentiments, la seva manera de veure el món”. Villa ha treballat en un bon grapat de països, però va quedar enamorada d’Andorra per la barreja de “ruralitat” i “europeisme”. De fet, duu un tatuatge al turmell amb les muntanyes del Pirineu.
Johnson tenia molt clar que volia mostrar la seguretat andorrana perquè ve d’un país on la violència és la norma. “És un documental educacional sobre l’experiència andorrana”, segons la conductora, que també ha remarcat la diversitat de veus: “Des de testimonis de dotze anys a altres que en tenen noranta; des de ‘expats’ a gent de tota la vida”. La vivència del cristianisme i el vincle tradicional del Principat amb l’església (estem parlant de productors nord-americans conservadors) també tenen espai al documental, que s’ha elaborat havent fet set viatges per filmar ‘in situ’. “Ningú em va dir que no [a parlar]. Ha estat molt fàcil treballar aquí. És una segona casa per a nosaltres”, ha manifestat Villa, que durant un dels períodes de filmació es va posar malalta i va guarir-se ràpidament amb ratassia de la Carmeta, cosa que recorda amb gran entusiasme. El documental, per cert, arribarà al públic general a l’inici del 2026 i els productors, a banda, volen dur-lo a festivals i pujar-lo a diferents plataformes de consum audiovisual.
Comentaris (13)