En aquesta primera edició Fundació Mapfre ha col·laborat amb quatre institucions barcelonines compromeses amb la docència i els estudis de fotografia: Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona; Grisart; Idep Barcelona; i IEFC. Fruit de l'interès mutu per oferir un entorn de visibilitat i oportunitat per als artistes emergents va sorgir la idea de dur a terme una exposició anual amb els alumnes de les diferents escoles.
Laura Gálvez-Rhein, nascuda el 1998 i resident a Juberri, comparteix espai amb Blanca Munt, Gael del Río, i Gunnlöð Jóna Rúnarsdóttir. Els seus projectes van ser triats mitjançant un procés de visionament d’obres d’alumnes de les escoles esmentades a dalt, que van dur a terme els següents professionals de la fotografia: Marta Gili, Sergio Mah, Ramón Reverté i Arianna Rinaldo.
Gael del Río i Laura Gálvez-Rhein troben en figures familiars (el pare i l’avi, respectivament) un motiu per desplegar les seves històries personals. Del Río presenta el seu procés de dol per l’absència del pare a través d’una combinació subtil i subjectiva entre els gravats del seu progenitor i les seves pròpies fotografies. Laura Gálvez-Rhein, en topar amb el trauma de l’avi Wolfgang, enllaça en la seva obra, fent un exercici de memòria històrica, el record dels infants de la guerra alemanys (Kriegskinder) i la vida del seu familiar.
Es va graduar a a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya el 2019 i es va especialitzar en Creació i Reflexió Fotogràfica al mateix centre. També va fer un curs de Documental i Fotoreportatge a la Universitat d’Art i Ciències Aplicades de Hannover (Hochschule Hannover). Explora temes centrats en l’autoconeixement i la introducció de noves tècniques, basant- se en la mutació de la percepció i del material, interessos que van donar lloc als projectes ‘Parasomnia’ (2017-2019) i ‘Metasomnia, those which were good failed too’ (2019).
En l’àmbit documental, treballa la temàtica social amb un enfocament antropològic, amb un interès especial per la identitat i les memòries individual, col·lectiva i històrica. La seva aproximació emocional a tot allò que tracta l’allunya de vegades dels preceptes acadèmics del reportatge i la fotografia documental. Viu la imatge com una eina que combina d’infinites maneres per expressar-se amb la major llibertat
Comentaris