En el seu debut com a director, l’actor Roger Casamajor posa en escena aquest clàssic de Jordi Pere Cerdà, pseudònim del conegut dramaturg de la Catalunya del Nord, Antoni Cayrol. La seva estrena va tenir lloc el 1962 y al Teatre Romea de Barcelona, amb una posada en escena d’Esteve Albert i reestrenada més endavant, el 1990, amb escenificació de Ramon Simó.
Es tracta de la primera proposta de gran format expressament pensada per poder exhibir les arts escèniques andorranes fora del país i compta amb un elenc format per Annabel Castan, Irina Robles, Jèssica Casal i Núria Montes. L’escenografia avantguardista és d'Enric Romaní. L'obra és un estudi de la condició social de la dona al Capcir al mateix temps que un estudi psicològic profund.
Alfons Casal, director artístic de l'ENA, defineix l'obra com "el relat de quatre dones meravelloses en recerca constant de la llibertat, en un món de muntanya. Les quatre dones lluiten per un sol home, i cadascuna d'elles intenta desfer la implacable dominació sexual, social, cultural que marca els seus destins en un món sense déu i sense sol.
Comentaris