El ‘fins aviat’ de Blaumut conquereix el Prat del Roure

I, ara, després de catorze anys d’activitat ininterrompuda, Blaumut vol, com un dels seus tems, calma. De la Iglesia i el seu company violinista Vassil Lambrinov han explicat que la voluntat és poder tenir “una pausa creativa”, així com “refrescar el cap”. No vol dir pas, però, que abandonin la música. Tornaran. I si tot surt bé, amb un nou disc. Nous temes. I, al Prat del Roure ha quedat clar, el seu públic té ganes de més. Els tocarà, això sí, tenir paciència.

A “la millor vall que et puguis imaginar”, el grup ha deixat clares les ganes que tenia de tocar de nou a Andorra. El Principat el coneixen perfectament i han pogut provar escenaris ben diferents. Des de l’Auditori Nacional d’Ordino (2016) a la vall d’Incles (2025) passant dos cops per Sant Julià (2013 i i 2015). Escaldes significa només un “fins a la propera” i ha comptat amb uns assistents amb ganes d’escoltar novament en directe les seves cançons. En total, mig centenar de persones.

Blaumut, fent honor al nom de la gira, ha volgut apostar per una actuació amb “El millor que hem fet”. Així, començant amb ‘Ara, aquí present’ i continuant amb ‘Miopia’ i ‘De veritat’, el grup ha fet un repàs de la seva trajectòria. El pal de paller del concert ha estat el darrer disc, de fa fos anys, ‘Abisme’, però s’han tocat tots els pals. Com a mínim, una cançó de cada àlbum ha sonat.

Entre totes aquestes, una que Lambrinov ha destacat com a especial: ‘Com a casa’. És un tema que es va crear en homenatge al centre de prematurs de l’hospital de la Vall d’Hebron. Tantes ganes tenien de tocar-la que s’ha colat, per error, en la llista de temes a interpretar. El violinista l’ha anunciat i, posteriorment, ha apuntat que s’havia equivocat. Per corregir-ho, res millor que canviar els plans i avançar-la.

El tram final del concert s’ha deixat per a les cançons que mai fallen. Els bisos han aixecat el públic de la cadira i han encès la sala amb ‘21 botons’, ‘Bicicletes’ i ‘Pa amb oli i sal’. Un final de festa per deixar bon regust de boca a la gent i ajudar-los a suportar el compte enrere indeterminat que, més d’un, ja haurà començat a fer pel retorn de Blaumut als escenaris andorrans.