L’homicidi que es va descobrir tres dies després o el darrer feminicidi a Andorra fa disset anys

De llavors ençà no hi havia hagut cap altre feminicidi, encara que sí que es van registrar dues morts violentes més. L’agost del 2010 una dona va matar el seu marit, que ja li havia anunciat que la deixava, en un pis de l’avinguda Fiter i Rossell d’Escaldes. I el següent crim seria en un apartament de Vila, a Encamp, deu anys i unes quantes setmanes després, el setembre del 2020. Allí, un home va matar qui havia estat el seu patró amb molta violència. I va intentar fins i tot calar foc al domicili

Tornem, però, al crim masclista del 2009 al carrer Prat de la Creu d’Andorra la Vella. L’homicidi, en un cinquè pis del número 83 de l’esmentat vial, va tenir lloc el 25 de juny del 2009 entre les 10 i les 12 de la nit. L’home, de 53 anys llavors, va escanyar amb les seves mans la seva parella després d’una discussió amb els problemes econòmics, l’alcoholèmia que sofria ell -immediatament abans del crim hauria begut un mínim de dos litres i mig de vi- i l’apatia sexual que la dona sentia cap a l’home per la conducta d’aquest. No era la primera vegada que li posava les mans al coll. Aquell dia, però, ho va fer amb tota la intenció del món segons que va quedar acreditat.

Els policies van localitzar el cos de la dona, de 51 anys, morta al llit i al seu costat l’home, encara amb alguns símptomes d’embriaguesa ‘accelerats’ per la ingesta de medicaments -sense que el posés en cap perill per la seva vida- i presentant tot de talls als braços resultat d’uns tímids intents d’autolesió

El cadàver no el van localitzar agents de la policia fins al vespre del 28 de juny, tres dies després dels fets, i arran de l’alerta donada per diversos veïns, que feia dies que no s’havien res dels inquilins del cinquè tercera però en canvi veien el llum de la cuina permanentment obert -més enllà que havien sentit una forta discussió la tarda del 25 de juny-, i de l’avís de la família per a la qual la víctima feia de mainadera sense que mai no hagués faltat a la feina.

Els policies van localitzar el cos de la dona, de 51 anys, morta al llit i al seu costat l’home, encara amb alguns símptomes d’embriaguesa ‘accelerats’ per la ingesta de medicaments -sense que el posés en cap perill per la seva vida- i presentant tot de talls als braços resultat d’uns tímids intents d’autolesió. L’octubre del 2010 l’home seria condemnat inicialment a 14 anys de presó i l’expulsió definitiva -els malaurats protagonistes de la truculenta història era un matrimoni portuguès resident-, una sentència que es va confirmar plenament mesos després.

L’home hauria vist reduïda lleugerament la pena gràcies als beneficis penitenciaris i se li haurien commutat els serrells últims de la condemna per l’execució immediata de l’expulsió del país. Durant bona part dels anys de reclusió, el penat ha dut a terme feines remunerades dins del centre penitenciari, on en principi hauria reconduït un dels seus problemes: l’addicció a l’alcohol.

Aquell crim, de violència de gènere, masclista, era el darrer que s’havia viscut fins avui. Aquell juny del 2009 va generar una condemna unànime i va portar a la plaça Príncep Benlloch, just davant del comú d’Andorra la Vella, una concentració silenciosa molt multitudinària de repulsa a la violència de gènere i de solidaritat amb la víctima i la seva família. Aquest dijous també es farà un minut de silenci a la plaça Lydia Armengol. I també hauria de ser multitudinària.