El text, al qual ha tingut accés l’Altaveu, ja ha arribat al Consell General. Ara està pendent que Sindicatura l’accepti a tràmit per obrir el termini de presentació d’esmenes. Tal com havia avançat el ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, és un projecte de llei curt. Tot just l’exposició de motius, un únic article i dues disposicions finals.
En la justificació per tirar endavant la llei, s’argumenta que “la protecció del dret a la via no pot ni ha de significar la criminalització de la dona que, per raons personals, socials o estructurals, es troba en la disjuntiva de continuar o no amb un embaràs”. Per això, es defensa que “no pot ser assimilada jurídicament al subjecte actiu d’un delicte en aquestes circumstàncies, sinó que ha de ser reconeguda com a persona vulnerable i titular de drets que requereix suport i no un càstig”.
Govern fonamenta l’eximent de la dona en tres punts. En primer lloc, “el principi de dignitat de la persona consagrat per la Constitució”. En segon terme, “el caràcter subsidiari del dret penal”. I finalment, “el compromís que ha d’assumir l’estat amb la maternitat com a bé social protegible”.
Segons s’assegura a l’exposició de motius, el nou redactat “manté la penalització per a tercers que provoquin l’avortament” i, d’aquesta forma, garanteix “la coherència amb el marc constitucional i preservar la funció dissuasiva del dret penal”. A la vegada, també s’entén que es posa èmfasi “en la responsabilitat social i institucional, obrint el camí cap a una política pública activa de suport a l’embaràs, la criança i la conciliació”. Es considera que, d’aquesta forma, “s’humanitza el dret penal” i es fa “més just, proporcional i respectuós amb les persones que es troben en situacions de conflicte personal greu”. També es parla d’una societat “que protegeix el dret a la vida sense condemnar les dones”.
Com s’ha dit, el text té un únic article, que modifica l’apartat 2 del 117 del Codi Penal. El primer i el tercer es mantenen exactament iguals, amb una pena de tres mesos a tres anys per al metge que practiqui un avortament així com la inhabilitació durant cinc anys per exercir qualsevol professió sanitària. També es manté la temptativa com a susceptible de ser castigada.
La clau de tot plegat rau en la modificació de l’apartat segons. S’indica que “no és punible la dona que consenteix o sol·licita el seu propi avortament o que col·labora a dur-lo a terme”. I aquí és on s’afegeix un redactat que, en certa forma, vol posar negre sobre blanc la justificació d’aquest eximent: “atesa la situació personal, social i emocional en la qual es troba en aquesta circumstància i d’acord amb el principi de la no-criminalització de la persona sotmesa a una situació concreta d’especial vulnerabilitat”.
La llei es completa amb dues disposicions finals. La primera, encomana a Govern que en un termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor presenti un text consolidat del Codi Penal. La segona, la que marca a partir de quan serà vigent el text. I aquí es veu que, amb certa sorpresa, es veu com hi haurà un decalatge d’un mes a partir de la seva publicació al BOPA.
Comentaris