Amb Xavi Requena a la bateria, Fabien Villalba al baix, Jordi Díaz i Ivan Marín a les guitarres, Elena Gutierrez i Gemma Montalà com a veus coristes, Andreu Manyoses als teclats i Dídac Camúñez com a vocalista està servida la banda que barreja dels diferents estils -i fins i tot- èpoques de les quals beu per acabar-ho tot fusionant en una mena de música ‘disco’. Com la que sonava als locals musicals que visitava un dels principals culpables de tot plegat, Andreu Manyoses, quan tot just si s’afaitava.
De l’àlbum fet i pastat i ja disponible a les plataformes digitals i botigues d'Internet (iTunes, Amazon, Spotify…) en remarquen un primer senzill, ‘De front al mar’, amb videoclip inclòs al canal de Youtube dels ‘Esporàdics’ que “és intencionadament, un homenatge a aquell so discotequer dels anys 70, contrastant aquell passat ‘analògic’ amb el present ‘digital’”. És la carta de presentació d’un grup que ni tan sols ho era fa mig any i que s’ha anat ampliant fins a la banda actual.
De l’àlbum fet i pastat i ja disponible a les plataformes digitals i botigues d'Internet (iTunes, Amazon, Spotify…) en remarquen un primer senzill, ‘De front al mar’
Amb la formació clàssica de Manyoses a la dedicació professional de Camúñez, reconegut productor musical, fins a l’experiència i dilatada trajectòria o formació de molts dels altres components d’una banda que ara s’estrena formalment amb la intenció, si el coronavirus ho permet, de “fer algun ‘bolo’, de protagonitzar algun concert”, explica el teclista del grup, un Andreu Manyoses que juntament amb Dídac Camúñez van vèncer el concurs d’RTVA per triar la cançó del Nadal del 2018.
Manyoses i Camúñez, tan diferents, tan iguals, ja portaven un parell d’anys ben bons creant, treballant. Fins que van decidir ampliar la família. “Pensàvem ser cinc o sis”, explica. Al final són vuit prou ben avinguts que assagen en el local arrendat per dos dels altres integrants dels ‘Esporàdics’ que també esta enrolats en altres grups. Els dos pares de la criatura van anar posant en comú composicions que havien anat fent, amb la influència disco, dels Beatles i altres. I ha sortit el que ha sortit.
“Estem oberts al que sorgeixi”, explica Manyoses, destacant la col·laboració en la gravació del disc d’Oriol Vilella i Carlos Lozano. Ell personalment està encantat de poder-se retrobar amb el món de la música que no va abandonar mai del tot però que no tocava amb tanta intensitat, diu, des que era jovenàs. “Ho tenia una mica deixat”, admet. De fet, ell personalment, en una banda banda… potser tampoc es pot dir que hi hagués estat. I ara s’hi ha llançat de cap.
Amb videoclip i tot. Encara que “tampoc no és el que volíem fer”. Ho diu perquè la crisi de la Covid-19 els ha alterat una mica els plans. Però el disc ja estava produït -se n’ha encarregat Camúñez- i el neguit de tenir la criatura al bressol i no poder-la mostrar ha pogut més que el fet d’esperar a veure quin món deixa el coronavirus. “Volíem fer alguna cosa més treballada”, remarca altre cop en relació amb el videoclip, però no “hi hagut temps per a res”.
Però sí per a un retorn, encara que sigui metafòric, a aquelles discos dels anys vuitanta. Un retorn que esperen que sigui menys esporàdic del que ara fa dos anys, Camúñez i Manyoses, pensaven que seria. Ep, i sempre ‘De front al mar’. Com a mínim ara, d’entrada. Per a l’estrena.
Comentaris