Gili i Closa han parlat del futur d’un festival “plenament consolidat” i “‘in crescendo’”, en paraules de la primera mandatària comunal, en el marc d’una compareixença per valorar la darrera edició, la dels darrers dies de juny i primers de juliol, que “va ser un èxit” malgrat que el mal temps va fer la guitza en tres dels espectacles programats a l’exterior. El comú d’Escaldes hi va invertir 150.000 euros, els mateixos que en l’edició 38 i els mateixos que espera tenir disponibles per a l’edició 40. Això sí, espera que Andorra Turisme faci honor a les paraules -que no pas a cap document- del titular ministerial, Jordi Torres, i s’afegeixi a la causa monetàriament parlant.
I amb un afegitó econòmic es pot pensar en cotes més elevades, encara que el conseller de l’àrea de cultura ha assegurat que es mirarà de tenir més qualitat l’any que ve amb la mateixa dotació pressupostària si fos el cas. Encara que deixant clar que no hi haurà res de compromès, Gili i Closa han parlat sempre de futur, perquè consideren que el festival no va d’etiquetes polítiques i sí de certamen de país que és volgut, han palpat, per tothom. I esperen que agafi qui agafi les regnes del comú continuïn amb un certamen que, el juny, pel cap baix, va acollir, en el conjunt d’activitats amb accés limitat, un mínim de 5.500 persones.
EL BALANÇ
Segons el comú, les 5.500 persones que van participar en algun dels esdeveniments del festival (d’entrades com a tal se n’haurien venut unes 2.000 i en la xifra global no hi ha comptades aquelles persones que van acudir als concerts amb algun tipus d’invitació) suposen un miler llarg més que en l’edició precedent (4.440 espectadors el 2022). El concert de dissabte 1 de juliol d’Andrea Motis i Marco Mezquida va vendre un total de 620 entrades, el que representa un 88,8% més respecte al concert de dissabte de l’edició del 2022. Michel Portal, l’encarregat d’obrir el festival, també va congregar força públic arribant a les 470 entrades venudes, xifra que suposa un 74% més del que va assolir el concert inaugural del 2022. Finalment, Eliane Elias, que va actuar el diumenge 2 de juliol, congregava 482 persones, un 22% més de públic que el 2022.
Pel cap baix haurien passat pel conjunt d’activitats d’accés limitat del festival -i això que es van cancel·lar pel temps tres concerts a l’exterior- unes 5.500 persones, quelcom més d’un miler de persones que al 2022
Les xifres, segons Rosa Gili, “ens satisfan enormement i demostren que el festival està consolidat entre el públic nacional i internacional”. Alhora, el conseller de Vida Cultural, Valentí Closa, ha afegit que “cal tenir en compte que es van anul·lar tres concerts per la pluja que haguessin congregat fins a mil espectadors més”. No obstant això, la xifra assolida “ens empeny a continuar en el sentit que hem pres” i queda demostrat que el “Festival Andorra Jazz d’Escaldes-Engordany és del poble i si el poble vol es mantindrà”, ha remarcat Gili. La cònsol ha destacat que es fa com a atracció turística però també com a element de qualitat per a la gent del país.
Els dos mandataris han incidit en el compromís del comú amb la cultura i amb el fet de fer-la diversa i accessible per a tots els públics. Closa, que és un amant del jazz entre altres estils musicals, ha explicat diverses anècdotes durant la compareixença per il·lustrar el fet que molta gent que a priori no simpatitza amb aquest gènere, s’hi acaba apuntant o, com a mínim, n’acaba gaudint. El conseller ha deixat entreveure que Marco Mezquida és molt probable que torni la propera edició per molt que el seu catxet estigui pujant com l’escuma. Ja hi ha hagut “paraules” i contactes. I Mezquida, segons Closa, sent que el festival escaldenc “forma part del seu èxit”.
També ha explicat el conseller, sota l’atenta mirada de la cònsol -és que Closa en diverses ocasions ha acabat cedint la paraula a Gili perquè completés alguna de les seves afirmacions o, simplement, ha deixat clar que segons quins compromisos la cònsol no els ha permès contraure-, que l’ambaixada francesa hauria proposat un intèrpret franco-americà de cert nivell i requesta en l’actualitat perquè pugui participar al festival de l’any que ve.
Marco Mezquida ja té emparaulat el seu més que probable, que no pas tancat del tot, retorn l’any vinent; i l’ambaixada francesa ha ofert la possibilitat de comptar amb un primera espasa franco-americà
Closa, que ha celebrat que els hotels de la parròquia estiguessin plens el cap de setmana llarg del festival i ha exposat altres ‘retorns’ no tant quantitatius però sí qualitatius, ha defensat i agraït la tasca de moltíssima gent. I s’ha aventurat a pensar què seria de la possibilitat de mirar de portar per la 40a edició del festival, algunes de les figures que hi hagin passat en anys precedents i que encara estiguin vius i en actiu.
El conseller de Vida Cultural ha recordat que ja en aquesta segona etapa recuperada del festival -que Gili ha admès que en reprendre’l no se sabia massa com seria “però ara ja està molt clar”- es va aconseguir fer venir Ron Carter. Entre altres coses “perquè treballem molt i comprem molt bé”, però també ha indicat que hi ha molts factors a tenir en compte. El catxet, n’és un, és clar. Però també l’auge que hi ha per certs artistes de jazz. O que cal tenir en compte si un músic està de gira i passa relativament a prop d’Andorra o cal dur-lo, cosa més complicada, directament des dels Estats Units.
A Closa, ja li agradaria poder comptar amb la presència de Norah Jones o Diana Reeves. O fins i tot de “Cassandra Wilson, que pràcticament no es mou”. Però no té gens clar que alguns somnis puguin esdevenir realitat. Això sí, “ho deixarem tot molt endreçat perquè al proper comú li costi el menys possible” poder celebrar el 2024 la 40a edició del certamen. I si agafa el comandament comunal un equip a qui no li agradi ni el jazz ni el festival, que faci els quaranta i ho talli abans del 41, ha dit gairebé literalment la cònsol.
Comentaris (2)