“El món no s’atura, el país tampoc i la SAC tampoc s’hauria d’aturar”

La Societat Andorrana de Ciències ha presentat el llibre que recull els textos de les conferències impartides durant la celebració de les quatre dècades de vida de l’associació

Mach, González, Bonell i Sala durant la presentació de llibre.
Mach, González, Bonell i Sala durant la presentació de llibre. Gerard E. Mur

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

La Societat Andorrana de Ciències va complir fa un parell d’anys les quatre dècades del primer cicle de conferències, celebrat entre el 1983 i el 1984. Fou una fita històrica aquella: era la primera proposta de la primera ‘society’ andorrana (una societat de savis entesa a la manera britànica). Avui, Àngels Mach, presidenta de la SAC, ha presentat –acompanyada de diversos autors– el llibre que recull els textos de les conferències impartides durant la celebració dels quaranta anys de vida. “El món no s’atura, el país tampoc i la SAC tampoc s’hauria d’aturar”, apunta Mach, que veu, per a la societat, un futur “dinàmic”.

“Presentem el llibre que commemora els quaranta anys de la SAC. Però no només és la celebració de les activitats programades al llarg de quaranta anys, també és el reconeixement dels àmbits i disciplines que més han canviat durant aquest període. Àmbits com la biologia, la tecnologia, la medicina o l’energia”, explica Mach a l’Altaveu. El 2024, es van voler organitzar de forma especial una conferència i diverses taules rodones per examinar aquesta àmplia evolució de quatre dècades. El llibre presentat, doncs, és un retall, “una part de la història de la SAC”.

La Societat Andorrana de Ciències va néixer l’agost del 1983 i el setembre d’aquell any es va donar el tret de sortida al primer cicle de conferències, que es va allargar fins al juny del 1984: no hi va haver un tema central; es va optar per la miscel·lània, per la llibertat de matèria. El 1987, però, els cicles es van aturar i es van reprendre el 1994 amb un tema central per any, per acotar el contingut del llibre que s’ha anat publicant anualment. També es va decidir passar de cicles ajustats al curs lectiu per cicles d’any natural: “Per poder passar comptes correctament: la comptabilitat es tanca el 31 de desembre i havíem de justificar els comptes encara que siguem una associació sense ànim de lucre. També rebem ajudes, per exemple”.

Al llarg de la seva història, la SAC va anar omplint-se d’ambició. Una ambició executada, que ha donat fruits: participació a la Diada Andorrana de Prada, les Trobades Culturals Pirinenques, la recerca de papers històrics… “Hem anat ampliant mires amb els anys. Hem necessitat dedicar temps. Hem anat abraçant, doncs, més temes i més activitats”, apunta Mach, que veu aquest ritme “difícil de mantenir”. De moment, però, ella i la resta de membres no s’aturen: “Anem preparant projectes i podríem cobrir molt més si disposéssim de més recursos humans i econòmics”. Com veu Mach la SAC, però, d’aquí a deu o vint anys? “Els qui vindran potser trobaran que aquests projectes són interessants o potser tiraran per altres tipus d’activitats. Tot és dinàmic”, opina la presidenta.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending