El Govern, des de fa temps i de forma global, busca aconseguir que la gent del Principat tingui accés a la informació que hi ha sobre el país en arxius que es troben fora de les fronteres i per tant, poder tenir còpies dels documents de forma digitalitzada, alhora que es garanteix que aquest patrimoni estigui ben conservat. Fins ara ja s’ha assolit un acord amb Espanya, per exemple, per materialitzar-ho, però amb la Mitra la qüestió segueix encallada.
Ho ha reconegut la ministra en el marc de la roda de premsa per presentar el projecte de llei d’arxius i patrimoni documental. Hi ha converses des de principis de la legislatura i l’entesa, diu, “és bona”, però la realitat és que es manté la norma que tan sols es pot consultar la documentació de més de 100 anys d’antiguitat. “Estem en converses i continuarem avançant perquè sigui el més àgil possible”, ha exposat.
De la seva banda, la directora de Patrimoni ha reconegut que la situació, arxivísticament parlant, és curiosa, ja que malgrat que hi ha una normativa i la documentació és del Bisbat, “també és d’Andorra”. En aquest sentit, com Bonell, reconeix que és una qüestió “complicada”. “Tenim clar que els arxius són nostres, però cal trobar l’encaix per facilitar l’accés”. En tot cas, ha deixat clar que “estem insistint i no deixarem de fer-ho”.
La ministra ha reconegut que de moment no pot dir quina serà la solució perquè les converses segueixen oberts i ha demanat també paciència perquè el relleu al capdavant del Bisbat també comporta que el nou bisbe necessiti temps per estudiar els dossiers “i prendre les decisions que s’escaiguin. Venim ja d’alguns anys, però cal donar el temps necessari per estudiar els diferents dossiers”.
De la Parte ha recordat que s’està vivint un “canvi de paradigma” en la gestió dels arxius documentals i que aquesta és una qüestió que afecta tots els arxius, també els del Bisbat. Malgrat reconèixer que la situació que es dona a la Seu d’Urgell no es repeteix en tots els bisbats, també ha apuntat que hi ha arxius al país que no tenen les mateixes facilitats de consulta que altres. De la seva banda, la cap d’àrea d’Arxius i Gestió Documental, Lídia Arbués, ha apuntat que l’Església no deixa de ser una institució privada i que en el cas dels arxius privats “pots trobar tot tipus d’accés. No és un cas únic ni en l’Església ni en altres fons”.
PROJECTE DE LLEI
Com s’ha dit, les referències a les negociacions amb el Bisbat s’han dut a terme en el marc de la presentació del projecte de llei d’arxius i de patrimoni, un text que busca establir una política arxivística “moderna i eficaç” que garanteixi la conservació, la protecció i la difusió del patrimoni documental d’Andorra, tan tel públic com el privat.
D’aquesta manera s’actualitza la normativa que hi havia fins ara vigent, basada en la llei de patrimoni cultural del 2003 i es regula el tractament dels documents públics al llarg de tot el seu cicle de vida i estructura normativament el Sistema d’Arxius, del qual formen part els arxius de l’Administració general, els dels comuns, l’Arxiu del Consell General i altres arxius que el Govern pugui incorporar en un futur.
La proposta s’ha treballat també amb els responsables de la resta d’arxius públics del país, com els dels comuns, i segons ha assegurat Bonell la resposta ha estat “positiva”, remarcant que tant als comuns com al Consell General i la resta d’institucions públiques “des de fa molts anys es treballa amb persones preparades per tractat documents” i per tant, les obligacions que s’estableixen “ja s’apliquen”. També s’insisteix en una major col·laboració que des del ministeri s’ha traduït en oferir acompanyament, que és un dels elements que s’han trobat a faltar. “Ens vam comprometre a generar espais de trobada, a portar professionals que liderin projectes i que puguin ser inspiradors”, ha dit De la Parte.
Comentaris