Com ha pacificat la situació? Doncs, manté Coma, fent un conveni amb Benazet per poder exposar el vell cap que era (i n’és la seva reproducció) un element clau de la festa, de la representació. La cònsol ha explicat que el que pretenia el poble és poder veure la màscara i que no estigués a casa d’un particular. A partir d’aquest conveni Benazet cedeix l’objecte. Però el conveni, el document, reconeix la propietat suposada per part del veí de la màscara. Coma hi passa de puntetes, com evitar pronunciar-se sobre quin títol jurídic té Benazet que demostri la propietat de l’antic cap.
“Aquest senyor disposa d’un registre de marca. I va venir amb el seu registre. No hi ha cap institució amb les atribucions corresponents que hagi dit que aquesta màscara no es pot registrar”, ha indicat una Coma que, remarca, el que menys vol és maldecaps per aquesta qüestió. Però la polèmica està servida des que Benazet va registrar la màscara, des que n’ha pretès la propietat pel simple fet d’haver custodiat l’objecte a casa seva -ca l’Antonieta- durant uns quants anys i, sobretot, des que l’endemà de la presentació del llibre ‘L’Ossa d’Ordino. Una tradició ancestral dels Pirineus’, del comunicador i investigador de les tradicions Albert Roig, se’n demanés la seva retirada perquè la portada reprodueix una il·lustració molt realista de la màscara feta per l’artista Montserrat Mayol.
Per tant, pel comú, el que és clau és haver aconseguit la cessió de la màscara i que aquesta “en breu” es pugui exposar. De fet, el comú ja ha encomanat una vitrina per poder-la mostrar públicament. Demanda la cònsol per les mesures de conservació que s’han establert, Coma reconeix sincerament que no s’ha establert cap protocol específic perquè sempre s’ha mantingut la màscara “sense cap mesura específica”. Altra cosa és que Patrimoni Cultural demani o recomani alguna mesura concreta i es cregui adient dur-la a terme. Però aquesta és una altra. De moment, el departament de Cultura fa silenci sepulcral. Govern, que és qui va registrar la marca de forma sorprenent com a molt, calla. I qui calla…
Comentaris (8)