El descart s’ha formalitzat durant una reunió del comitè de pilotatge (COPIL), la desena, que malgrat celebrar-se de forma híbrida, aquest cop ha tingut el seu epicentre a Andorra. En aquesta sessió hi han participat representants dels Coprínceps, de les ambaixades de França i Espanya, del ministeri de Cultura i Esports espanyol, del ministeri de Cultura francès, del ministeri de Cultura, Joventut i Esports i del ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra, del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del consell departamental de l’Arieja i de la comissió andorrana de la UNESCO.
En el transcurs de la reunió, els integrants han analitzat l’estat actual dels treballs de la candidatura, han establert les prioritats i el calendari de treball per als propers mesos. L’inici de la promoció de la candidatura ja ha donat el tret de sortida amb la producció i distribució de fulletons informatius i panells informatius que estaran presents en tots els monuments i espais que conformen la candidatura. De fet, que la qüestió estigui tan avançada és un dels motius pels quals no s’hagi acceptat ara la inclusió de la Seu Vella. Però hi ha moltes més raons de forma, segons que han explicat fonts oficials governamentals.
Així les coses, el comitè redactor i el comitè científic de la COPIL ja van destacar en un informe signat el passat mes de desembre que la inclusió de la Seu Vella podria desvirtuar el relat que la candidatura havia posat negre sobre blanc el 2019. En aquest sentit, les fonts consultades han indicat que en tots els monuments inclosos en la candidatura es compleixen un seguit de raons científiques, històriques i sobretot geogràfiques vers les quals la seu lleidatana desentona del tot. I malgrat reconèixer que la Seu Vella “té uns valors històrics, artístics i culturals rellevants”, se’n va molt del projecte.
I sobretot, en queda moltíssim al marge per una qüestió, s’incideix, geogràfica. En aquest sentit les fonts consultades han indicat que tots els monuments que s’inclouen en la candidatura “tenen una proximitat geogràfica evident” que expliquen sense cap mena de dubte la creació d’un Estat a partir de les interelacions establertes especialment entre les institucions ancestrals i els territoris haguts a Andorra pròpiament dita i a l’Alt Urgell i a l’Arieja. Així les coses, queda definitivament fora del projecte la catedral de Lleida.
La reunió de la COPIL també ha servit per revisar la proposta de pla de gestió general de la candidatura, les estratègies de col·laboració entre els tres estats i establir les accions a desenvolupar abans de dipositar la candidatura a la UNESCO. Des del 2023 en què es va celebrar a Andorra la vuitena reunió, s’ha celebrat una altra reunió del comitè de pilotatge a Foix, l’abril del 2024 i un seminari especialitzat en plans de gestió d’elements en sèrie, també a Foix, entre altres reunions del comitè de redacció i del comitè científic, així com del grup de treball de Turisme i Cultura.
Comentaris (1)