Tot plegat va transcendir la setmana passada quan en la presentació dels nous projectes de l’Escena Nacional d’Andorra es va exposar que s’havia treballat en la confecció d’un protocol per evitar abusos sexuals. S’hi va referir el director de Promoció Cultural del ministeri, Joan-Marc Joval, i va quedar bloquejat quan se li va demanar si s’havia donat alguna situació que hagués derivat en la necessitat de disposar de dit protocol. Joval no va poder fer altra cosa, després d’una estona de silenci, de reconèixer que s’havia donat una “situació incòmoda” i que d’aquí venia la nova eina jurídica.
De fet, quan a l’octubre passat es va anunciar que s’obria un procés per triar nova direcció artística per a l’ENA ja va quedar clar que Casal no continuaria. I diverses fonts van apuntar, sense prou elements llavors per fer-se públics, que el director no seria no renovat només perquè se li acabava el contracte, sinó que hi havia un rerefons més que sensible que havia comportat, directament, apartar-lo. Fins al punt que segons les fonts consultades el ja exdirector de l’ENA no era ni tan sols conscient que la setmana passada s’anunciaria l’existència del protocol antiabusos ni, menys encara, que es reconeixeria la incomoditat que el seu comportament havia generat.
Però no hi haurà més. Al seu moment no hi va haver cap denúncia -segurament s’hauria agafat amb pinces si s’hagués fet el pas, i no tenia res a veure amb la voluntat del director de participar com a actor en un muntatge amb molt contacte físic en què els intervinents eren joves majoritàriament entre setze i divuit anys- i sense denúncia la majoria d’institucions que podrien alçar la veu no ho faran pas. El sector artístic també ha tancat files -malgrat que va ser alguna integrant de la pròpia institució qui va alertar de les maneres de fer d’Alfons Casal. I en l’àmbit polític tampoc tindrà recorregut el ‘cas ENA’.
La consellera general de Concòrdia, Núria Segués, assegura que “de moment no emprendrem cap acció. Vam parlar amb la ministra i amb gent del sector i sembla que internament han aclarit i identificat el què ha passat. ara és important estar alerta i que el protocol que han elaborat apliqui i sigui garantista”. Encara amb més fermesa es mostra la socialdemòcrata Susanna Vela, que manté que “no farem res. Ens han explicat com va anar i també el treball que han fet amb el protocol. Per a nosaltres està resolt”.
La també integrant de la comissió legislativa de Cultura i parlamentària d’Andorra Endavant Noemí Amador, deixa clar que “s’ha de lluitar contra els abusos, evidentment”. Però també es demana: “No hi ha cap denúncia, oi?” En conseqüència és impossible que pels canals legals avanci res i “tampoc tenim més informació”. I, per exemple, on tampoc tenen cap mena d’informació en la matèria, perquè tampoc no els pertoca, és a l’Institut Andorrà de les Dones (IAD). La seva secretària general, Judith Pallarés, considera que tenir un protocol com l’enunciat és d’allò més escaient hagi o no hagi passat res. I com que no hi ha coneixement de cap situació anòmala més enllà del que ha transcendit via mitjans, no hi ha més corda per donar.
La direcció de l’ENA ja ha canviat, per molt que giri sempre a l’entorn de persones del mateix entorn, però sembla evident, segons les fonts, que malgrat haver tancat files al tomb de l’apartat director també es té clar que hi ha línies que no es poden traspassar. Per molt que una noia de setze anys pugui consentir eventuals relacions. Entre altres coses perquè quan un dirigeix i l’altra interpreta o, com a mínim, és intèrpret, hi ha una submissió que pot donar peu a abusos de poder. I perquè de 16 a 40 anys n’hi van molts, d’anys, i per molt que amb setze el consentiment a priori sigui vàlid no deixa de ser una menor d’edat.
Comentaris (1)