El mes d’octubre passat l’ENA va fer oficial que Alfons Casal deixava la direcció artística de l’ENA després de vuit anys i que s’obria un procés de selecció per escollir el seu substitut. En aquell moment ningú va vincular el canvi a cap situació estranya, malgrat que algunes veus ja apuntaven a alguna conducta inadequada. No ha estat fins set mesos després que s’han conegut més detalls de tot allò. L’anunci de l’ENA de la creació d’un protocol contra els abusos sexuals i les evasives donades pel director de Promoció Cultural del ministeri, Joan-Marc Joval, en ser preguntat per la qüestió, han fet créixer les sospites.
Hores després i responent a les preguntes concretes de l’Altaveu, fonts oficials del ministeri de Cultura han volgut deixar clar que el relleu en la direcció de l’ENA no va derivar de cap cas relacionat amb un tema sexual. Sí que els responsables de la Fundació ENA (en el patronat hi ha el Govern i el comú de la Massana pel que fa a administracions públiques) es van rebre queixes per una situació “d’incomoditat” amb l’actitud del director.
Les fonts del ministeri han detallat que en el marc de la preparació d’una obra de teatre, protagonitzada per joves de 16 i 17 anys, el director va voler implicar-se més i formar part de l’elenc. Les característiques del muntatge, però, comportaven molt contacte físic i per tant “els incomodava, als nois i noies, que algú molt més gran en formés part”.
Les característiques del muntatge, però, comportaven molt contacte físic i per tant “els incomodava, als nois i noies, que algú molt més gran en formés part”.
Davant d’aquesta situació els responsables de l’ENA van parlar amb totes les parts, tant els joves, com el director i la resta d’adults vinculats al muntatge. Les fonts han remarcat que d’entrada entre els adults “ningú hi va veure problema”, però els joves no se sentien còmodes. Per això des dels ministeri es va voler “aturar” la situació. Es va considerar que no era la conducta correcta i es va optar per apartar el director. S’hi detecta més que res “abús de poder” i una pràctica professional no adequada. Però res que es considerés que havia de derivar en cap denúncia. Cap dels altres implicats tampoc va considerar necessari denunciar.
Un cop decidit que se l’apartava, ja es tenia clar que tampoc se li renovaria el contracte que acabava a finals del 2024, i el mateix Casal va decidir que deixava el lloc. Des de l’Altaveu s’ha intentat contactar amb Casal per recollir la seva versió, però no ha estat possible.
Arran d’aquest episodi es va considerar adequat treballar un protocol contra els abusos per tenir garanties davant de possibles casos (que fins ara no hi han sigut, insisteixen les fonts ministerials) i deixar clar com han de ser les relacions entre els diferents membres de l’ENA. Una tipologia de protocols que també s’han impulsat en altres àmbits, com en el cas dels infants en l’esport.
PROTOCOL DE PREVENCIÓ ABUSOS SEXUALS
El protocol busca “informar, formar i sensibilitzar tot el personal; definir les conductes que són considerades assetjament així com les conseqüències d’incórrer en aquest tipus de comportaments; disposar del procediment d’acompanyament; establir mesures preventives necessàries per evitar que es produeixin situacions d’assetjament”, diu el document al qual ha tingut accés l’Altaveu. El text exposa que es considera assetjament sexual verbal difondre rumors, preguntar o explicar detalls sobre la vida sexual i les preferències sexuals d’una persona; fer comentaris o bromes sexuals obscens; fer comentaris sobre l’aparença física; oferir cites compromeses o la participació en activitats lúdiques no desitjades, o pressionar per concretar-les, i fer demandes de favors sexuals. Pel que fa a les no verbals ressalten que és assetjament fer mirades lascives al cos; fer gestos obscens; fer ús de gràfics, fotografies o imatges de contingut sexualment explícit; enregistrar, difondre o publicar informació, vídeos i imatges relacionats amb la vida sexual de les persones.
El text exposa que es considera assetjament sexual verbal difondre rumors, preguntar o explicar detalls sobre la vida sexual i les preferències sexuals d’una persona
A nivell físic fer un apropament excessiu; arraconar; imposar el contacte físic deliberat i no sol·licitat; forçar la persona assetjada a escollir entre sotmetre’s a requisits sexuals o perdre certs beneficis o condicions de treball; crear un ambient intimidatori, hostil o ofensiu a través de comentaris de naturalesa sexual, bromes, etc.
Per part de l’ENA, exposen que posaran en marxa accions de sensibilització, d’informació i de formació; un pla d’igualtat; garantir una formació específica sobre perspectiva de gènere; identificar els comportaments d’assetjament i actuar proactivament en detectar-los; fer el seguiment, el control i l’avaluació del procediment de denúncia i aplicar les mesures disciplinàries necessàries.
PROCEDIMENT D’ACTUACIÓ
El protocol té una fase de comunicació i assessorament que s’inicia una vegada s’ha avisat de la situació, ja sigui per part de la persona afectada o d’altres que adverteixen d’una conducta d’assetjament. En cas que la persona afectada decideixi presentar denúncia, la documentació aportada s’ha d’adjuntar a l’expedient d’investigació que s’obri, i en cas de no formalitzar denúncia, se li ha de retornar la documentació. Això sí, si la persona afectada decideix no presentar denúncia, però la persona de referència, a partir de la informació rebuda, considera que hi ha algun indici d’assetjament, ho ha de posar en coneixement de l’empresa, respectant el dret a la confidencialitat de les persones implicades, a fi que s’adoptin mesures preventives.
El protocol té una fase de comunicació i assessorament que s’inicia una vegada s’ha avisat de la situació, ja sigui per part de la persona afectada o d’altres que adverteixen d’una conducta d’assetjament
En la segona fase s’iniciarà un procés de denúncia interna i d’investigació dels fets per tal d’emetre un informe vinculant sobre l’existència o no d’una situació d’assetjament, així com per proposar mesures d’intervenció. En aquest sentit, l’ENA constitueix una Comissió d’Investigació formada per la producció, direcció i gerència de l’Escena Nacional, que s’encarregaran d’entrevistar a la persona denunciada i a possibles testimonis i faran un informe vinculant sobre l’existència o no d’una situació d’assetjament i fer recomanacions, si escau, sobre les intervencions i mesures que consideri necessàries.
Pel que fa a la resolució, si hi ha indicis prou provats de l’existència d’una situació d’assetjament, s’incoarà l’expedient disciplinari i s’adoptarà la sanció que correspongui, en funció del tipus d’infracció comesa. La Comissió d’Investigació podrà proposar a la direcció l’adopció de mesures compensatòries per a la persona assetjada i de garantia per evitar que es generin futures situacions d’assetjament, així com suport psicològic i social per a la persona assetjada i la seva família, la modificació de les condicions laborals que, amb el consentiment previ de la persona assetjada, es considerin beneficioses per a la seva recuperació i mesures de vigilància per a la protecció de les persones assetjades.
Comentaris (6)