Roig ha deixat clar que no pensa retirar res de res i lamenta que li toqui als particulars, per dir-ho així, “fer el que fa temps haguessin hagut de fer les institucions, que no és altra cosa que protegir aquest bé d’interès cultural”. Hi ha un cert malestar amb la deixadesa de les institucions que haurien de vetllar per la protecció de les celebracions populars com pot ser la de l’Ossa d’Ordino. Mentrestant, des de l’associació que promou la festa es reafirma “el nostre compromís amb la salvaguarda i la continuïtat de la Festa de l’Ossa, així com amb tots els valors de comunitat, col·laboració i identitat que representa”.
“L’Ossa és, i ha de continuar essent, una expressió viva del poble d’Ordino, construïda i mantinguda col·lectivament per generacions”
La vicepresidenta de l’ACPO, Laia Giralt, ha mostrat, en nom de l’associació, “la nostra perplexitat i preocupació davant el registre, com a marca privada, de la màscara de l’Ossa d’Ordino —un element simbòlic i identitari que forma part d’un bé d’interès cultural, integrat dins d’una festa inclosa a l’Inventari General del Patrimoni Cultural d’Andorra i declarada patrimoni immaterial, d’acord amb la legislació andorrana i amb la Convenció de la UNESCO de 2003 per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial”. I després d’assegurar que no hi ha cap element del patrimoni comunitari del qual ningú a títol individual se’n pugui apropiar, es recorda que “l’Ossa és, i ha de continuar essent, una expressió viva del poble d’Ordino, construïda i mantinguda col·lectivament per generacions”.
L’associació ordinenca defensa i dona suport “a totes les iniciatives de caràcter divulgatiu i de recerca que, com el llibre recentment publicat sobre la Festa de l’Ossa, contribueixen a preservar, estudiar i transmetre aquest llegat cultural. En la presentació del llibre, el passat 2 d’octubre, es va evidenciar la implicació i el compromís de tota la comunitat ordinenca en la defensa i difusió d’aquest patrimoni compartit”. Certament, l’ACPO entén que la situació creada pel registre de marca sol·licitat i obtingut per Marc Benazet “genera inquietud i confusió, i per això l’assumpte està actualment en mans dels nostres advocats, que analitzen les possibles vies d’actuació per garantir la protecció d’aquest bé comú”. I es conclou: “Creiem fermament que l’Ossa és i ha de continuar essent un bé col·lectiu, del poble i per al poble.”
ROIG
De la seva banda, l’autor del llibre ‘L’Ossa d’Ordino. Una tradició ancestral dels Pirineus’ considera que malgrat que la situació pot ser del tot surrealista, el fons de tot plegat és d’una gran importància jurídica. Preguntat per l’Altaveu, Albert Roig ha afirmat que desconeix “si les institucions estan fent alguna cosa, nosaltres ho tenim en mans dels nostres advocats i donaran la resposta oportuna en el termini establert. El que sí tinc clar és que nosaltres haurem de fer el que fa temps haguessin hagut de fer les institucions que no és altra cosa que protegir aquest bé d’interès cultural”.
“Imaginem-nos per un moment que se m’acudeixi registrar a l’OMPA una falla de pela de beç que tinc al garatge i que a partir d’aquell moment els fallaires del país m’haguessin de demanar permís per utilitzar aquest element. Oi que sona surrealista?”
En tot cas, “la situació en la qual ens trobem és un tema molt interessant des del punt de vista de la protecció del patrimoni cultural i, per tant, més enllà de com avanci la controvèrsia creada, és important obrir el focus i no quedar-nos únicament en el detall de la il·lustració del llibre que ja avanço que no el retirarem”. Roig ha explicat que “aquest cap de setmana a la Fira Mediterrània de Manresa, parlant-ne amb col·legues del món de la recerca etnogràfica, m’explicaven la vulnerabilitat dels elements o expressions que formen part del patrimoni immaterial”.
En aquest marc, l’investigador de la cultura popular ha recordat que “hi ha hagut ajuntaments que han hagut de registrar la marca de la seva festa perquè tingui protecció legal i ningú se l’apropiï, com per exemple la Patum”. Roig es fa una pregunta retòrica per exemplificar el coll d’ampolla en què es troba la qüestió: “Imaginem-nos per un moment que se m’acudeixi registrar a l’OMPA una falla de pela de beç que tinc al garatge i que a partir d’aquell moment els fallaires del país m’haguessin de demanar permís per utilitzar aquest element, el més important de la festa i el que identifica més el col·lectiu. Oi que sona surrealista?”
I l’autor del llibre que ha despertat l’ira de Marc Benazet acaba concloent que “els elements de les festa de l’ossa tenen un valor patrimonial col·lectiu, mantinguda al llarg del temps per diferents generacions (amb més o menys discontinuïtat) i impulsada en els darrers anys per una comunitat molt important, i això ha permès que sigui una festa declarada d’interès cultural pel Govern d’Andorra, inclosa a l’inventari general de patrimoni i inclosa a la llista del patrimoni cultural immaterial de la Unesco, i tot això té la seva cobertura legal”.
Comentaris (11)