Àgora Cultural premia la trajectòria d’Àlvar Valls, Carme Massana, Albert Pujal i Teresa Ventura

El món de la cultura demana a les autoritats que “ara més que mai, facin pinya, donin equilibri, tinguin valor i el seny per estar al nostre costat”

Premiats, organitzadors, avaladors dels guardonats i autoritats en la foto de família.
Premiats, organitzadors, avaladors dels guardonats i autoritats en la foto de família. Toni Solanelles

L’escriptor i lingüista Àlvar Valls, la pintora Carme Massana, l’urbanista i historiador Albert Pujal i la comunicadora Teresa Ventura han estat distingits aquest dimarts, en el marc del Dia de la Cultura, amb el premi Àgora, que el col·lectiu que porta el mateix nom i aglutina bona part de les entitats culturals del país, atorga a persones significatives del món cultural del Principat que, sobretot, han tingut una llarga trajectòria destacada a un camp concret que han sabut anar adaptant als temps.

El vestíbul del Consell General ha tornar a ser una olla de pressió cultural després dels temps convulsos que va portar la pandèmia. De fet, els responsables dels Castellers d’Andorra, que enguany han assumit el secretariat d’Àgora Cultural, ho han destacat en el manifest en pro de la cultura que s’ha llegit durant una vetllada amb intervenció de la ministra de Cultura, Sílvia Riva, i de la síndica general, Roser Suñé, i en què la música també ha estat present en diversos passatges de l’acte.

El manifest cultural ha estat molt ‘casteller’, de fet, l'ha llegit el president de Castellers d'Andorra, Juli Peña, i adoptant una frase molt del món dels castells, com allò de “força, equilibri, valor i seny” per referir-se, també, a la cultura en un sentit ampli. En el manifest s’ha pogut escoltar que “la pinya fa la força, el tronc és el que equilibra i aguanta l’estructura, el valor és el dels nens als quals ensenyes a superar les pors i els obstacles per coronar el castell i són el futur, són els que s’aniran fent grans, els que aportaran l’equilibri quan passin al tronc i els que faran força quan estiguin a la pinya. I el seny el posem entre tots, però sobretot l’han de posar els que manen i dirigeixen”.

WhatsApp Image 2022 10 04 at 20.49.06
Un moment de la lectura, per part de Juli Peña, del manifest cultural.

De fet, i ja en la recta final del discurs, de l’al·locució, del manifest, s’ha demanat a les autoritats que “ara més que mai, facin pinya, donin equilibri, tinguin valor i el seny per estar al nostre costat i amb la cultura en general”. Perquè “la cultura no s’atura, és clar que no, ni s’ha d’aturar”. I han posat el seu, el dels castellers, com a exemple: “Nosaltres, els castellers, tampoc ens aturarem, no tenim local propi, hem perdut massa social passant de 150 a 60 membres, quasi toquem fons, però seguim tenint la força, l’equilibri, el valor i el seny per remuntar, per lluitar i per tirar endavant”. I aquest tirar endavant, s’ha destacat, “no només ho hem de fer nosaltres, si no tot el món de la cultura”.

D’aquest avançar, mirar endavant i superar entrebancs de diversa índole, en són exemple els quatre guardonats, que han arribat al vestíbul del Consell General mig enganyats. D’Àlvar Valls n’ha parlat el també escriptor Iñaki Rubio. A Carme Massana s’hi ha referit Pilar Cortadella. Els mèrits d’Albert Pujal els ha glossat la periodista i els darrers anys especialment política urgellenca Fina Lladós. I David Mas en nom del seu pare, Sergi Mas, s’ha referit a Teresa Ventura.

L’EMOCIÓ DELS GUARDONATS

Després d’escoltar sengles glosses -especialment àmplies han estat les de Fina Lladós sobre Pujal i sobretot la d’Iñaki Rubio vers Pujal- ha estat el torn dels guardonats. Rere cada glossa i abans de rebre l’escultura que simbolitzava un castell, cada guardonat hi deia la seva. Tots han anat ‘enganyats’ a l’acte. Especialment glaçades i sorpreses, “sense paraules” han coincidit a dir, s’han manifestat Ventura i Massana. Totes dues, això també, han mostrat la gratitud vers els impulsors del premi i pel fet d’haver-los reconegut la trajectòria.

Valls i sobretot Pujal s’han deixat anat més. L’urbanista i historiador ha deixar clar que “a mi m’ha parlar davant un oratori no m’espanta” i fins i tot quan ja estava fora de l’escenari s’ha ‘atrevit’ a comentar la jugada i alguna cosa -no mal pensin, quedi clar- amb la ministra de Cultura, Sílvia Riva, que juntament amb la síndica general, Roser Suñé, s’han encarregat de fer les clausures amb sengles parlaments on s’han encarregat de repassar les iniciatives legislatives en matèria cultural i la importància de la cultura en la vertebració de qualsevol societat.

Els quatre distingits han acudit a la cita, d’una manera o altra, enganyats. Una anava a cobrir l’acte com a reportera, l’altra a veure com premiaven el fill. Encara qui hi anava de simple espectador i el que es pensava que assistia a la xerrada d’un col·lega

Abans, ja s’ha dit -i amb el permís de les interpretacions musicals de Minerva Albelda al violí i Arnau Gallardo al violencel i del grup de grallers dels Castellers d’Andorra, que s’han atrevit fins i tot amb ‘El Gran Carlemany’ abans que un pilar humà fora del Consell General hagi posat el punt i final a la festa-, Valls i Pujal hi han deixat la seva empremta en forma de paraules. L’escriptor i lingüista ha mostrat “l’honor” de rebre el guardó, “fet que vol dit que ja tinc una edat”. I ha destacat que quan ell va accedir al Centre de la Cultura Catalana a Àgora sols hi havia sis entitats culturals. Avui en són 26.

L’ordinenc Pujal s’ha estès molt més. De fet, conscient i enganyat que anava a escoltar una xerrada del també historiador Josep Rodríguez, ha estat l’arquitecte el qui pràcticament ha fet una conferència sobre, especialment, de les normatives en matèria “d’andorranització”, és a dir, de naturalització de residents. Pujal, que ha vingut a dir que va esdevenir arquitecte per mandat familiar, ha explicat que “del que em sento més content és d’haver participar de la construcció d’Andorra”. En la seva fase política, Albert Pujal va estar en el grup dels parlamentaris que van impulsar la Constitució. I ho va fer lliure dels jous polítics perquè, ha recordat, no formava part de cap partit.

En un extens agraïment-repàs històric, Pujal ha acabat amb un: “Vaig de rodes a pilans, que vol dir furgar-ho tot”. I així, furgant, i després dels discursos de Riva i Suñé, l’himne i el pilar humà s’ha clos l’acte que per no haver de premiar sols una persona impulsora de la cultura a Andorra n’ha acabat distingint a quatre.

Comentaris (2)

Trending