El colomer està a pocs metres de la boca sud del túnel de la Tàpia, al peu de les feixes del solà, arrecerat per un esperó rocós. És propietat de Govern i el comú de Sant Julià de Lòria feia temps que en demanava la restauració abans que s’ensorrés i amb l’objectiu que formi part d’un itinerari cultural i patrimonial. Majoral ha dit que "la signatura és un acte important" i que el procés es va iniciar amb la creació de la plaça de les Arades.
Des d'allà sortirà una passarel·la per accedir al colomer amb una obra que tindrà un cost de 350.000 euros.. Es recuperarà també un dret de pas i per reconstruir el colomer caldrà comptar amb una empresa especialitzada. Està previst que la seva recerca es faci durant aquests mesos per tal que es comenci a treballar de cara a la primavera. Per a aquesta intervenció, l'executiu ha destinat un pressupost inicial de 55.000 euros que s'empraran per als treballs de contenció de l'edificació i per a la redacció del projecte de rehabilitació, que determinarà el pressupost final de la reconstrucció.
Filloy ha destacat que la signatura "és una mostra més de la bona col·laboració entre institucions tot respectant les competències de cadascú". Riva, per la seva part, ha indicat que "l'acord és un motiu per renovar sinergies i ha recordat altres accions del seu ministeri per recuperar el patrimoni. Així, abans de l’estiu es van iniciar els treballs per rehabilitar el colomer d’en Cotxa, ubicat a la part alta del nucli històric de les Bons, a Encamp. Aquest destaca per l’arquitectura vernacular del país, tant per la seva antiguitat, com per la singularitat del bé immoble, així com per la tipologia a la qual pertany.
Els colomers, edificis en forma de torres quadrades per criar-hi coloms van ser força nombrosos a Andorra. De fet estan documentats des de molt antic. En el cartulari de Tavèrnoles, l’any 1000 consta una donació al monestir de Sant Serni d’edificis, horts, terres i un colomer a Engordany. Els colomers van esdevenir un model constructiu característic dins l’arquitectura vernacular entre els segles XVI i XVIII. Estaven destinats a la cria de coloms domèstics, i es poden trobar tant a tocar de la casa com al centre d’algun prat proper. La cria de coloms tenia dues finalitats: d’una banda, el consum d’aquestes aus com a part de la dieta alimentària i, de l’altra, l’aprofitament dels seus excrements, la colomassa, com a abonament natural.
La reconstrucció del colomer de Rocafort té com a objecte preservar un exemple representatiu del tipus d'edifici que en el passat era habitual a Andorra, difondre un discurs interpretatiu dels colomers de torre i divulgar les seves característiques, funcions i significació, tot donant a conèixer a les generacions futures uns elements patrimonials rellevants de la història de la vida quotidiana i de l’activitat econòmica d’Andorra dels segles precedents. Per altra banda, la millora de l’accessibilitat a aquesta construcció permetrà un millor gaudi, interpretació i coneixement per part de la ciutadania d’aquest element patrimonial. El Govern elaborarà el discurs interpretatiu del colomer, i col·locarà la senyalística i els elements textuals, gràfics, sònics o d’altre tipus per difondre’l.
A Sant Julià de Lòria es conserva també el colomer de Cal Guineu a Aixovall. La porta d’accés està coronada per un arc de pedra en lloc de la clàssica llinda de fusta. ota el llosat més baix s’obria una finestra quadrada, i la filera de lloses en voladís per protegir els coloms dels depredadors s’escalonava seguint els dos nivells de la teulada i el marc de la finestra.
Les actuacions del ministeri de Cultura i Esports a la parròquia laurediana no s'aturen ja que l'any vinent es treballarà en el forn del Terrissaire a Camp de Perot i en l'entorn de l'església de Sant Serni de Nagol.
Comentaris (2)