Nascut el 1950 a Barcelona, li ha arribat l’hora de tancar una etapa professional dedicada a la seves dues grans passions: la neu i la muntanya. Blanch, que assegura tenir el cor dividit entre la seva Catalunya natal i Andorra, plega després de veure construïda la plataforma de Soldeu i de ser, s’ha dit ja, el màxim responsable de l’organització de les finals de la Copa del Món d’esquí. “Ha estat un privilegi i un repte poder contribuir durant 26 anys al desenvolupament i consolidació d’Ensisa i també de Grandvalira. Puc dir que m’emporto el millor de tot: la gran sort que he tingut de compartir aquesta trajectòria professional i personal amb els meus equips i amb les persones que he tingut ocasió de tractar i col·laborar. No és un adéu, és un a reveure ja que la passió per la neu i la muntanya ben segur que ens donarà l'oportunitat de retrobar-nos”, ha assegurat qui ha estat el gran animador d’Ensisa alhora que tot un referent per a Andorra i el Pirineu dins del sector de la neu.
En bona part gràcies a Conrad Blanch, Soldeu-el Tarter ha patit una grandíssima transformació aquest darrer quart de segle. Com a alpinista va destacar per les ascensions a diversos pics dels Pirineus i els Alpes, i d’altres serralades del món com ara Andes, l’Himàlaia, Karakòrum o Hindu Kush i va ser el cap de l’expedició catalana que va conquerir per primera vegada el cim de l’Everest, el 1985. Anys més tard, del 1993 al 1998, va ser president del Centre Excursionista de Catalunya.
A través d’un comunicat, Grandvalira ha volgut agrair a Conrad Blanch la seva incombustible tasca durant més de dues dècades, sense la qual no hagués estat possible posicionar l’estació i Andorra com un referent als Pirineus i Europa dins del sector de la neu. Blanch, “una persona amb una qualitat humana i professional fora de dubtes, sempre tindrà casa seva a Grandvalira”, ha assegurat el domini de neu més gran del sud d’Europa. És per això que l’ànima màter de Soldeu-El Tarter ha rebut un reconeixement intern de tota la plantilla i se li ha fet entrega d’un forfet vitalici.
Comentaris