Compte enrere per tal que les lleis de competències i transferències arribin al Tribunal Constitucional

  • Els grups i consellers de l’oposició esperen tancar durant la setmana que ve el full de ruta per tal de portar el controvertit nou marc competencial a l’Alt tribunal
  • Calen les firmes de sis parlamentaris per poder interposar l’acció jurídica, que s’ha de presentar en el termini de trenta dies posteriors a la publicació al BOPA
  • PS i SDP ja han mostrat la seva predisposició a fer el recurs, i els liberals també compten que tindran dues o més firmes; l’únic escull seria no posar-se d’acord amb l’advocat o les despeses
La publicació, aquest dimecres, de les lleis de transferències i competències ha posat en marxa el rellotge que marca el termini per a la interposició del recurs d’inconstitucionalitat. El termini d’interposició de la demanda és de trenca dies des de la data de publicació esmentada de la norma. I els grups parlamentaris ja s’han posat en marxa per veure com articulen la qüestió. En principi, durant la setmana que ve hauria de quedar aclarida la situació. Segons que fixa l’article 99 de la Constitució i els preceptes equivalents i que desenvolupen aquell en la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, “poden interposar recurs d’inconstitucionalitat contra les lleis i els decrets legislatius una cinquena part dels membres del Consell General, el cap de Govern i tres Comuns”. En el cas del Consell, que sembla la via més factible per la qual el dubte sobre les dues normes acabarà arribant al TC, són necessàries les signatures de sis consellers generals. El nombre de firmes necessàries no sembla pas un escull insuperable. Més aviat al contrari. Diverses fonts parlamentàries han reconegut que en breu s’iniciaran contactes per garantir el suport necessari al recurs. En principi, els tres membres del PS que formen part del grup parlamentari mixt i el representant d’SDP estan decidits a tirar endavant l’acció jurídica. I dins del grup parlamentari, segons els consultats, no hi hauria d’haver problema per trobar, com a mínim, dues o tres firmes si fossin necessàries. La única qüestió que pot fer perillar el recurs, i per ara sembla un tema del tot salvable, és que els diversos intervinents no es posin d’acord amb el nom del jurista que hagi d’elaborar el recurs i amb l’assumpció de les despeses derivades del mateix. El debat que l’afer va suscitar en el sí del grup parlamentari liberal no pressuposa que hi hagi d’haver cap inconvenient major per poder sumar els suports necessaris als de PS i SDP. Abans no s’apliquin les lleis, que el recurs en qüestió no suspèn, sembla que només s’escau la possibilitat que siguin sis o més consellers generals els qui interposin el recurs atès que, evidentment, el cap de Govern no ho farà i el comú de Sant Julià va descartar interposar l’acció vist que no tenia els suports necessaris. Cap altre corporació parroquial no es va voler sumar a la possibilitat de portar les lleis al TC en el mes següent a la seva publicació. Les notes jurídiques i els informes elaborats pel catedràtic de Dret constitucional i exmagistrat del TC Miguel Ángel Aparicio és un treball molt valuós que servirà de base a qualsevol jurista que hagi de redactar els escrits. També es podran fer servir algunes de les observacions fetes, encara que sigui en aquell cas per justificar la constitucionalitat de les normes, tant pel també constitucionalista Enoch Albertí com per l’especialista en dret administratiu Joaquín Tornos.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.